venir

Potser volíeu: VENIR

Català

• Pronúncia:

Oriental: central /bəˈni/, balear /vəˈni/

Occidental: nord-occidental /beˈni/, valencià /beˈniɾ/, /veˈniɾ/

• Rimes: -i(ɾ)
• Etimologia: Del llatí venīre.
• Anagrames: Ivern, nervi, nerví, verín, viner, viren

Verb

ve·nir intr. ‎(pronominal venir-se'n)

1. Desplaçar-se vers el lloc on és l'interlocutor.

   Vols venir? Ja vinc.

2. Aparèixer el següent en una successió.

   Desprès de l'estació de Montgat ve el Masnou.

3. Provenir, tenir com a origen.

   La patata ve d'Amèrica.

4. Succeir-se una cosa a una altra.

   L'any que ve.

5. Inferir, ser conseqüència una cosa d'una altra.

   Amb les pluges vindrà el fred.

6. Iniciar-se algun afecte o sensació.

   Em vénen ganes de menjar.

7. (Venir a) L'infinitiu que segueix, realitzar-se aproximadament.

   Tots dos vénen a dir el mateix.

Conjugació

Amb accents diacrítics per diferenciar del verb vendre.

Tercera conjugació irregular amb formes velaritzades i alternança vocàlica

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	venir			haver vingut o vengut
gerundi	venint			havent vingut o vengut
participi	vingut, vinguda, vinguts, vingudes
	vengut, venguda, venguts, vengudes						bal, alg
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	vinc	véns	ve	venim	veniu	vénen
	vénc						bal, alg
imperfet	venia	venies	venia	veníem	veníeu	venien
passat simple	vinguí	vingueres	vingué	vinguérem	vinguéreu	vingueren
	venguí	vengueres	vengué	venguérem	venguéreu	vengueren	bal
futur	vindré	vindràs	vindrà	vindrem	vindreu	vindran
	vendré	vendràs	vendrà	vendrem	vendreu	vendran	bal
condicional	vindria	vindries	vindria	vindríem	vindríeu	vindrien
	vendria	vendries	vendria	vendríem	vendríeu	vendrien	bal
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	vingui	vinguis	vingui	vinguem	vingueu	vinguin
	vinga	vingues	vinga			vinguen	occ
	véngui	vénguis	véngui	venguem	vengueu	vénguin	bal, alg
imperfet	vingués	vinguessis	vingués	vinguéssim	vinguéssiu	vinguessin
		vinguesses		vinguéssem	vinguésseu	vinguessen
	vinguera	vingueres	vinguera	vinguérem	vinguéreu	vingueren	val
	vengués	venguessis	vengués	venguéssim	venguéssiu	venguessin	bal, alg
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	vine	vingui	vinguem	veniu	vinguin
	–		vinga			vinguen	occ
	–		véngui	venguem		vénguin	bal

Formes no normatives o col·loquials

gerundi	vinguent
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet	veniva	venives	veniva	venívem	veníveu	veniven	n-occ, alg
futur	vengueré	vengueràs	venguerà	venguerem	venguereu	vengueran	alg
condicional	vengueria	vengueries	vengueria	vengueríem	vengueríeu	venguerien	alg
	vengueriva	venguerives	vengueriva	venguerívem	vengueríveu	vengueriven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present		vingos	vingo				centr, n-occ
				vingam	vingau		occ
imperfet	venguessi		venguessi				alg

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	...vingut o vengut
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	...venir
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	...vingut o vengut
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	...vingut o vengut
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	...vingut o vengut
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	...vingut o vengut
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	...venir
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	...vingut o vengut
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	...vingut o vengut
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	...vingut o vengut
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: vinc, ve, venim

Sinònims

• abastar, aconseguir, arribar.
• acudir, marxar.
• resultar, seguir.

Antònims

• anar

Traduccions

Desplaçar-se

• Anglès: to come ^(en)
• Francès: venir ^(fr)
• Italià: venire ^(it)

• Llengua de signes catalana: VENIR ^(csc)
• Llombard: vegnir ^(lmo), vègner ^(lmo)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Vegeu el Diccionari de sinònims OpenThesaurus-Softcatalà: venir

Castellà

• Pronúncia: /beˈniɾ/
• Etimologia: Del llatí venīre.

Verb

ve·nir intr., pron. ‎(pronominal venirse, present vengo, passat vine, futur vendré)

1. venir (desplaçar-se, provenir, succeir, inferir, iniciar-se)
2. ésser, trobar-se, aparèixer

   La notícia viene en primera pàgina.

3. (seguit de gerundi) forma emfàtica d'una acció continuada

   Hace tiempo que lo vengo diciendo.

4. (pronominal) venir (desplaçar-se, de forma reforçada)

   Se ha venido con todos los muebles.

5. (pronominal) venir-se'n, enfonsar-se

Compostos i expressions

• venir a + infinitiu: realitzar-se aproximadament
• venir a: arribar, acabar