venir

De Viccionari
Dreceres ràpides: navegació, cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: centr. /bəˈni/, bal. /vəˈni/
Occidental: nord-occ. /beˈni/, val. /beˈniɾ/, /veˈniɾ/

Verb[modifica]

ve·nir intr. ‎(pronominal venir-se'n)

  1. Desplaçar-se vers el lloc on és l'interlocutor.
    Vols venir? Ja vinc.
  2. Aparèixer el següent en una successió.
    Desprès de l'estació de Montgat ve el Masnou.
  3. Provenir, tenir com a origen.
    La patata ve d'Amèrica.
  4. Succeir-se una cosa a una altra.
    L'any que ve.
  5. Inferir, ser conseqüència una cosa d'una altra.
    Amb les pluges vindrà el fred.
  6. Iniciar-se algun afecte o sensació.
    Em vénen ganes de menjar.
  7. (Venir a) L'infinitiu que segueix, realitzar-se aproximadament.
    Tots dos vénen a dir el mateix.

Conjugació[modifica]

Amb accents diacrítics per diferenciar del verb vendre.

Sinònims[modifica]

Antònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Referències[modifica]

  • Per a més informació vegeu: DIEC, GDLC, Optimot
  • Vegeu els sinònims a OpenThesaurus-ca sobre venir


Castellà
[modifica]

Verb[modifica]

ve·nir intr., pron. ‎(pronominal venirse, present vengo, passat vine, futur vendré)

  1. venir (desplaçar-se, provenir, succeir, inferir, iniciar-se)
  2. ésser, trobar-se, aparèixer
    La notícia viene en primera pàgina.
  3. (seguit de gerundi) forma emfàtica d'una acció continuada
    Hace tiempo que lo vengo diciendo.
  4. (pronominal) venir (desplaçar-se, de forma reforçada)
    Se ha venido con todos los muebles.
  5. (pronominal) venir-se'n, enfonsar-se

Compostos i expressions[modifica]

  • venir a + infinitiu: realitzar-se aproximadament
  • venir a: arribar, acabar