venire

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Italià
[modifica]

  • Pronúncia: /veˈniː.re/
    àudio
  • Etimologia: Del llatí venīre.

Verb[modifica]

ve·nì·re intr.

  1. venir
    Ex.: Vengo costì. —(«Vinc cap aquí.»)
  2. sortir
    Ex.: Mi è venuto il problema! —(«M'ha sortit el problema!»)
  3. tornar, retornar (diners)
    Ex.: Non me ne viene niente. —(«No em tornen res.»)

Notes[modifica]

Serveix com a verb auxiliar per la forma passiva dels verbs transitius.

Ex.: il quadro viene appeso, il libro verrà letto, —(«el quadre ha estat penjat, el llibre serà llegit,»)

Conjugació[modifica]


Llatí
[modifica]

Verb[modifica]

venīre

  1. infinitiu del present actiu de veniō