venio

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Llatí
[modifica]

Verb[modifica]

veniō ‎(1a present?), venīs ‎(2a present), venīre ‎(infinitiu), vēnī ‎(perfet), ventum ‎(supí)

  1. venir, jo vinc, acostar-se
    Ad istum emptum venerunt illum locum senatorium.— («Van venir cap a ell per comprar-li el lloc al senat.»)
  2. venir, jo vinc, arribar
    Veni, vidi, vici.— («He vingut, he vist i he vençut.»)
    Tempus victoriae venit.— («El moment de la victòria ha arribat.»)
  3. aparèixer, mostrar-se
    Illic veniunt felicius uvae.— («Allà apareixen els raïms de la felicitat.»)
    Canibus rabies venit.— («La ràbia es mostra en els gossos.»)
  4. procedir, venir
    Prava ex falsis opinionibus veniunt.— («Les males accions provenen de les falses opinions.»)
  5. portar
    Venio ad tertiam epistulam.— («Això em porta a la tercera carta.»)

Derivats[modifica]

Vegeu també[modifica]

  • Julius Pokorny, Indogermanisches etymologisches Wörterbuch, 1959, p.463