Vés al contingut

arribar

De Viccionari
Potser volíeu: ARRIBAR

Català

[modifica]
Oriental:  /ə.riˈβa/
Occidental:  nord-occidental /a.riˈβa/
valencià /a.riˈbaɾ/, /a.riˈβa/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: arribà
  • Etimologia: Del llatí *arrīpāre, de ad rīpa ‎(«vers la riba»), segle XIV.

Verb

[modifica]

arribar intr., pron. ‎(pronominal arribar-se)

  1. Anar a la destinació, acabar el moviment.
  2. (pronominal) Anar a un lloc determinat que és a prop.
  3. (davant d'infinitiu) Atènyer o aconseguir un fi desitjat.
  4. (nàutica) Portar la nau fins al port.
  5. (nàutica) Refugiar-se una nau a sotavent.

Conjugació

[modifica]

Paradigmes de flexió: arribo, arriba, arribem

Sinònims

[modifica]

Compostos i expressions

[modifica]
  • arribar i moldre = triomfar en poc temps

Relacionats

[modifica]

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: ar·ri·bar (3)

Vegeu també

[modifica]
  • Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
  • Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: arribar

Castellà

[modifica]
Peninsular: \a.riˈβaɾ\
Americà: alt /a.riˈbaɾ/, baix \a.riˈβaɾ\

Verb

[modifica]

arribar ‎(present arribo, passat arribé, futur arribaré)

  1. (nàutica) arribar (a port)
  2. arribar (a destinació)

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: a·rri·bar (3)

Occità

[modifica]
  • Pronúncia: /a.riˈβa/
  • Etimologia: Derivat de riba.

Verb

[modifica]

arribar

  1. arribar

Portuguès

[modifica]

Verb

[modifica]

arribar

  1. (Nàut.) obligar a entrar en un port que no és la destinació.
  2. (Zool.) migrar.
  3. partir