plegar

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  /pɫəˈɣa/
Occidental:  nord-occidental /pɫeˈɣa/, valencià /pɫeˈɣaɾ/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: plegà
  • Etimologia: Del llatí plicāre, de plectēre ‎(«entrellaçar»), segle XIII. El sentit d'acabar o cessar la feina probablement prové de plegar veles quan un veler arribava a port, després usat pels botiguers de teixits que havien de plegar les teles a l'hora de tancar la botiga.

Verb[modifica]

plegar trans., intr.

  1. Doblegar, especialment la roba o el paper.
  2. Acabar l'horari laboral, interrompre una feina, una tasca, per seguir més endavant.
    A l'estiu pleguem a les sis.
  3. Cessar un negoci, una relació laboral.
    Vaig plegar de la fàbrica i ara treballo a la Cooperativa Agrària.
  4. Aplegar, collir de terra.
    El cap de setmana anirem a plegar les olives.
    Plega el llapis que t'ha caigut al terra.
  5. (valencià dialectal) Sinònim de arribar

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: plego, plega, pleguem
Vocal rizotònica: /ɛ/, /ə/, /e/

Sinònims[modifica]

Antònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: ple·gar (2)
  • Heterograma de 6 lletres (aeglpr)

Vegeu també[modifica]


Castellà
[modifica]

Peninsular: \pleˈɣaɾ\
Americà: alt /pleˈɡaɾ/, baix \pleˈɣaɾ\

Verb[modifica]

plegar trans., pron. ‎(pronominal plegarse, present pliego, passat plegué, futur plegaré)

  1. plegar, doblegar
  2. (pronominal) doblegar-se, sotmetre's

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: ple·gar (2)
  • Heterograma de 6 lletres (aeglpr)