plegar

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: /pɫəˈɣa/
Occidental: nord-occidental /pɫeˈɣa/, valencià /pɫeˈɣaɾ/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: plegà
  • Etimologia: Del llatí plicāre, derivat de plicō[1]; o del llatí plectēre[2]. El sentit d'acabar o cessar la feina probablement prové de plegar les veles quan un veler arribava a port, després usat pels botiguers de teixits que havien de plegar les teles a l'hora de tancar la botiga.

Verb[modifica]

ple·gar trans., intr.

  1. Doblegar, especialment la roba o el paper.
  2. Acabar l'horari laboral, interrompre una feina, una tasca, per seguir més endavant.
    A l'estiu pleguem a les sis.
  3. Cessar un negoci, una relació laboral.
    Ex.: Vaig plegar de la fàbrica i ara treballo a la Cooperativa Agrària.
  4. Aplegar, collir de terra.
    Ex.: El cap de setmana anirem a plegar les olives.
    Ex.: Plega el llapis que t'ha caigut al terra.

Conjugació[modifica]

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]

  1. Segons el DCVB
  2. Segons el GDLC


Castellà
[modifica]

  • Pronúncia:
Peninsular: \pleˈɣaɾ\
Americà: alt /pleˈɡaɾ/, baix \pleˈɣaɾ\

Verb[modifica]

ple·gar trans., pron. ‎(pronominal plegarse, present pliego, passat plegué, futur plegaré)

  1. plegar, doblegar
  2. (pronominal) doblegar-se, sotmetre's