acabar

Potser volíeu: ACABAR

Català

Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/ə.kəˈβa/^ⓘ
Occidental:	nord-occidental /a.kaˈβa/
	valencià /a.kaˈbaɾ/, /a.kaˈβa/

Rimes: -a(ɾ)
Homòfon: acabà
Etimologia: Del llatí vulgar *accapare, format pel prefix a ‎(‘en direcció a’) i un terme derivat de caput ‎(‘cap,extrem final’).

Verb

acabar trans., pron., intr., aux. ‎(pronominal acabar-se)

(transitiu) Finalitzar, posar fi.
(transitiu) exhaurir

Conjugació

Primera conjugació regular

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	acabar			haver acabat
gerundi	acabant			havent acabat
participi	acabat, acabada, acabats, acabades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	acabo	acabes	acaba	acabem	acabeu	acaben
	acabe						val
	acabi						sept
	acab				acabau		bal, alg
				acabam			bal
imperfet	acabava	acabaves	acabava	acabàvem	acabàveu	acabaven
passat simple	acabí	acabares	acabà	acabàrem	acabàreu	acabaren
futur	acabaré	acabaràs	acabarà	acabarem	acabareu	acabaran
condicional	acabaria	acabaries	acabaria	acabaríem	acabaríeu	acabarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	acabi	acabis	acabi	acabem	acabeu	acabin
present	acabe	acabes	acabe			acaben	occ, bal
imperfet	acabés	acabessis	acabés	acabéssim	acabéssiu	acabessin
		acabesses		acabéssem	acabésseu	acabessen
	acabàs	acabassis	acabàs	acabàssim	acabàssiu	acabassin	bal
		acabasses		acabàssem	acabàsseu	acabassen	val, bal (1)
	acabara	acabares	acabara	acabàrem	acabàreu	acabaren	val
imperatiu	–	tu	vostè	nosaltres	vosaltres/vós	vostès
present	–	acaba	acabi	acabem	acabeu	acabin
	–				acabau		bal, alg
	–		acabe			acaben	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet				acabàvom	acabavo		centr, n-occ
	acabavi						sept
	acabaia	acabaies	acabaia	acabàiem	acabàieu	acabaien	n-occ
condicional	acabariva	acabarives	acabariva	acabarívem	acabaríveu	acabariven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	acabo	acabos	acabo	acabeguem	acabegueu		n-occ
imperfet	acabessi		acabessi				sept, alg
	acabessa						centr, n-occ
	acabeguessa	acabeguesses	acabegués	acabeguéssom	acabeguéssou	acabeguessen	n-occ

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... acabat
perfet				havem	haveu		... acabat
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... acabar
passat perifràstic		vares		vàrem	vàreu	varen	... acabar
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... acabat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... acabat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... acabat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... acabat
condicional perfet	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren	... acabat
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... acabar
passat perifràstic	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen	... acabar
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... acabat
perfet	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen	... acabat
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... acabat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... acabat
passat anterior perifràstic	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver	... acabat

Paradigmes de flexió: acabo, acaba, acabem

Sinònims

aturar, cessar, contenir, detenir, deturar, enllestir, immobilitzar, parar, refrenar, retenir
cessar, plegar, tancar
completar, enllestir
extingir-se, morir
rematar

Compostos i expressions

Derivats

acabament

Traduccions

Albanès: mbaroj ^(sq)
Alemany: beenden ^(de), aufhören ^(de)
Anglès: finish ^(en), end ^(en)
Àrab: فَرَغَ‎ ^(ar)
Armeni: վերջացնել ^(hy) ‎(verdjatxnel)
Basc: bukatu ^(eu)
Belarús: зака́нчваць ^(be) ‎(zakàntxvats)
Búlgar: завършвам ^(bg) ‎(zavarxvam)
Castellà: acabar ^(es)
Coreà: 끝내다 ^(ko) ‎(kkeunnaeda)
Danès: afslutte ^(da)
Eslovac: skončiť ^(sk)
Eslovè: končati ^(sl), končati se ^(sl)
Esperanto: finiĝi ^(eo)
Estonià: lõpetama ^(et)
Francès: finir ^(fr)
Friülà: finî ^(fur)
Gallec: acabar ^(gl)
Gal·lès: gorffen ^(cy)
Georgià: გათავება ^(ka) ‎(gatàveba)
Grec: τελειώνω ^(el) ‎(teliono)
Grec antic: περαίνω ^(grc) ‎(peraínō), τελέω ^(grc) ‎(teléō)
Hebreu: סיים‎ ^(he)
Hindi: अंत करना ^(hi)
Hongarès: befejez ^(hu)
Ídix: ענדיקן‎ ^(yi)
Irlandès: críochnaigh ^(ga)
Italià: finire ^(it)
Japonès: 終了する ^(ja)
Kazakh: аяқтау ^(kk) ‎(ayaqtaw/aiakhtau)
Kirguís: аяктоо ^(ky) ‎(aiaktoo)
Letó: beigt ^(lv)
Llatí: finire ^(la), perficere ^(la)
Llengua de signes catalana: ACABAR ^(csc)
Macedoni: завршува ^(mk)
Mongol: дуусгах ^(mn)
Neerlandès: afwerken ^(nl), beëindigen ^(nl)
Noruec: fullføre ^(no)
Occità: acabar ^(oc)
Polonès: kończyć ^(pl), skończyć ^(pl)
Portuguès: acabar ^(pt)
Romanès: termina ^(ro)
Rus: зака́нчивать ^(ru) ‎(zakàntxivat), око́нчить ^(ru) ‎(okóntxit)
Serbocroat: заврша́вати ^(sh), završávati ^(sh), завр́шити ^(sh), zavŕšiti ^(sh)
Suec: slutföra ^(sv)
Tahitià: hope ^(ty)
Turc: bitirmek ^(tr)
Txec: dokončit ^(cs)
Urdú: ختم کرنا‎ ^(ur)
Uzbek: tugatmoq ^(uz)
Való: fini ^(wa)
Vietnamita: kết thúc ^(vi)
Volapük: fimekön ^(vo)
Xinès: 完成 ^(zh) ‎(wánchéng)

Miscel·lània

Síl·labes: a·ca·bar (3)
Anagrama: bacarà

Vegeu també

Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà: acabar

Castellà

Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \a.kaˈβaɾ\

Americà: alt /a.k(a)ˈbaɾ/, baix \a.kaˈβaɾ\

Rimes: -aɾ

Verb

acabar ‎(present acabo, passat acabé, futur acabaré)

acabar

Conjugació

Primera conjugació regular

Formes no personals
		Simples			Compostes
Infinitiu		acabar			haber acabado
Gerundi		acabando			habiendo acabado
Participi		acabado
Formes personals
número		singular			plural
persona		primera	segona	tercera	primera	segona	tercera
Mode indicatiu		yo (jo)	tú (tu) vos	él/ella (ell/ella), usted (vostè)	nosotros/nosotras (nosaltres)	vosotros/vosotras (vosaltres)	ellos/ellas (ells/elles), ustedes (vostès)
Temps simples	Presente (Present)	acabo	acabas acabás	acaba	acabamos	acabáis	acaban
	Pretérito imperfecto o Copretérito (Pretèrit imperfet)	acababa	acababas	acababa	acabábamos	acababais	acababan
	Pretérito perfecto simple o Pretérito (Pretèrit indefinit)	acabé	acabaste	acabó	acabamos	acabasteis	acabaron
	Futuro simple o Futuro (Futur)	acabaré	acabarás	acabará	acabaremos	acabaréis	acabarán
	Condicional simple o Pospretérito (Condicional)	acabaría	acabarías	acabaría	acabaríamos	acabaríais	acabarían
Temps compostos	Pretérito perfecto o Antepresente (Pretèrit perfet)	he acabado	has acabado	ha acabado	hemos acabado	habéis acabado	han acabado
	Pretérito pluscuamperfecto o Antecopretérito (Pretèrit plusquamperfet)	había acabado	habías acabado	había acabado	habíamos acabado	habíais acabado	habían acabado
	Pretérito anterior o Antepretérito (Pretèrit anterior)	hube acabado	hubiste acabado	hubo acabado	hubimos acabado	hubisteis acabado	hubieron acabado
	Futuro perfecto o Antefuturo (Futur perfet)	habré acabado	habrás acabado	habrá acabado	habremos acabado	habréis acabado	habrán acabado
	Condicional perfecto o Antepospretérito (Condicional perfet)	habría acabado	habrías acabado	habría acabado	habríamos acabado	habríais acabado	habrían acabado
Mode subjuntiu		yo (jo)	tú (tu) vos	él/ella (ell/ella), usted (vostè)	nosotros/nosotras (nosaltres)	vosotros/vosotras (vosaltres)	ellos/ellas (ells/elles), ustedes (vostès)
Temps simples	Presente (Present)	acabe	acabes acabés	acabe	acabemos	acabéis	acaben
	Pretérito imperfecto o Pretérito (Pretèrit imperfet)	acabara o	acabaras o	acabara o	acabáramos o	acabarais o	acabaran o
	Pretérito imperfecto o Pretérito (Pretèrit imperfet)	acabase	acabases	acabase	acabásemos	acabaseis	acabasen
	Futuro o Antefuturo (Futur)	acabare	acabares	acabare	acabáremos	acabareis	acabaren
Temps compostos	Pretérito perfecto o Antepresente (Pretèrit perfet)	haya acabado	hayas acabado	haya acabado	hayamos acabado	hayáis acabado	hayan acabado
	Pretérito pluscuamperfecto o Antepretérito (Pretèrit plusquamperfet)	hubiera acabado o	hubieras acabado o	hubiera acabado o	hubiéramos acabado o	hubierais acabado o	hubieran acabado o
		hubiese acabado	hubieses acabado	hubiese acabado	hubiésemos acabado	hubieseis acabado	hubiesen acabado
	Futuro o Antefuturo (Futur perfet)	hubiere acabado	hubieres acabado	hubiere acabado	hubiéremos acabado	hubiereis acabado	hubieren acabado
Mode imperatiu		yo (jo)	tú (tu) vos	él/ella (ell/ella), usted (vostè)	nosotros/nosotras (nosaltres)	vosotros/vosotras (vosaltres)	ellos/ellas (ells/elles), ustedes (vostès)
Presente (Present)			acaba acabá	acabe	acabemos	acabad	acaben

Miscel·lània

Síl·labes: a·ca·bar (3)

Occità

Pronúncia⁽ⁱ⁾: /a.kaˈba/

Verb

acabar

acabar
consumir
«Amb una penche de las dents finas qu'una femna m'a donada me grati lo cap per far tombar los pesolhs que m'acaban.» (Joan Bodon, La quimèra, 1974)
Amb una pinta de dents fines que una dona m'ha donat em grato el cap per fer caure els polls que em consumeixen.

Sinònims

finir

Portuguès

Verb

acabar

acabar