acabar

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: ACABAR


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: /ə.kəˈβa/
Occidental: nord-occidental /a.kaˈβa/, valencià /a.kaˈβaɾ/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: acabà
  • Etimologia: Del llatí vulgar *accapare, format pel prefix a ‎(«en direcció a») i un terme derivat de caput ‎(«cap,extrem final»).
  • Anagrama: bacarà

Verb[modifica]

a·ca·bar trans., pron., intr. ‎(pronominal acabar-se)

  1. Finalitzar, posar fi.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: acabo, acaba, acabem

Sinònims[modifica]

Compostos i expressions[modifica]

Derivats[modifica]

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]

  • Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
  • Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: acabar


Castellà
[modifica]

  • Pronúncia:
Peninsular: \a.kaˈβaɾ\
Americà: alt /a.k(a)ˈbaɾ/, baix \a.kaˈβaɾ\

Verb[modifica]

a·ca·bar ‎(present acabo, passat acabé, futur acabaré)

  1. acabar

Conjugació[modifica]


Occità
[modifica]

Verb[modifica]

acabar

  1. acabar
  2. consumir
    Amb una penche de las dents finas qu'una femna m'a donada me grati lo cap per far tombar los pesolhs que m'acaban. (Joan Bodon, La quimèra, 1974)
    Amb una pinta de dents fines que una dona m'ha donat em grato el cap per fer caure els polls que em consumeixen.

Sinònims[modifica]


Portuguès
[modifica]

Verb[modifica]

acabar

  1. acabar