Vés al contingut

morir

De Viccionari
Potser volíeu: MORIR

Català

[modifica]
Oriental:  central /muˈɾi/
balear /moˈɾi/, /muˈɾi/
Occidental:  nord-occidental /moˈɾi/
valencià /moˈɾiɾ/, /moˈɾi/
  • Rimes: -i(ɾ)
  • Homòfons: morí, murí
  • Etimologia: Del llatí vulgar *morīre, del clàssic mori, segle XII.

Verb

[modifica]

morir intr., pron. ‎(pronominal morir-se)

  1. Deixar d'existir, cessar.
    «La literatura no pot morir més que amb la mort de la humanitat.» (Jaume Cabré, El sentit de la ficció, 1999)
    «És clar que el Benet hauria pogut morir a la guerra.» (Maria Barbal, A l'amic escocès, 2019)
  2. (pronominal) Deixar de viure com a resultat d’un procés, per malaltia, per envelliment.
    «El disgust i el cansament van ser tan grans que es va morir en qüestió de dies.» (Jaume Cabré, El sentit de la ficció, 1999)
  3. (pronominal) Patir intensament per alguna cosa.
    «Es moria de calor mentre tremolava.» (Maria de la Pau Janer, Quan siguis lliure, 2015)
  4. Deixar de funcionar, arribar a un final irreparable.
    Se m'ha mort l'ordinador.

Conjugació

[modifica]

Paradigmes de flexió: moro, mor, morim
Vocal rizotònica: /ɔ/

Sinònims

[modifica]

Antònims

[modifica]

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: mo·rir (2)
  • Anagrama: mirro

Vegeu també

[modifica]
  • Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
  • Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: morir

Castellà

[modifica]

Verb

[modifica]

morir ‎(present muero, passat morí, futur moriré)

  1. morir

Relacionats

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: mo·rir (2)

Vegeu també

[modifica]
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre morir