mora

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: Mora, Morà, mòra, móra, Móra


Català
[modifica]

  • Etimologia: Del llatí mora.

Nom[modifica]

mo·ra f. ‎(plural mores)

  1. (dret) Morositat, demora en el compliment d’una obligació.
  2. (poesia, lingüística) Unitat de durada d’una síl·laba breu.
  3. (peixos) besuc de la taca
  4. (peixos) xucla vera
  5. (peixos) gerret flabioler
  6. forma femenina de moro
  7. (ortografia del 2016) forma alternativa de móra

Adjectiu[modifica]

mo·ra f. ‎(plural mores)

  1. forma femenina de moro

Verb[modifica]

mo·ra

  1. (nord-occidental) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb morir
  2. (nord-occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb morir
  3. (nord-occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb morir


Castellà
[modifica]

Adjectiu[modifica]

mo·ra f. ‎(plural moras)

  1. forma femenina de moro

Nom[modifica]

mo·ra f. ‎(plural moras)

  1. forma femenina de moro
  2. (peixos) mòrid

Vegeu també[modifica]

  • mora. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia.


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia: /ˈmɔ.ra/
  • Etimologia: Del protoindoeuropeu *(s)mer («estar pensatiu o expectant»).

Nom[modifica]

mora f. ‎(genitiu morae)

1a declinació -a, -ae
Cas Singular Plural
Nominatiu mora morae
Vocatiu mora morae
Acusatiu moram morās
Genitiu morae morārum
Datiu morae morīs
Ablatiu morā morīs
  1. retard, demora
  2. entrebanc
  3. móra

Adjectiu[modifica]

mōra

  1. nominatiu femení singular de mōrus
  2. nominatiu neutre plural de mōrus
  3. vocatiu femení singular de mōrus
  4. vocatiu neutre plural de mōrus
  5. acusatiu neutre plural de mōrus

Adjectiu[modifica]

mōrā

  1. ablatiu femení singular de mōrus