Morà

Potser volíeu: mora, Mora, mòra, móra, Móra

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: central /muˈɾa/, balear /moˈɾa/, /muˈɾa/

Occidental: /moˈɾa/

• Rimes: -a
• Etimologia: Variant de Morant.

Nom propi

Morà

1. Cognom d’origen germànic

Miscel·lània

• Síl·labes: Mo·rà (2)
• Anagrames: amor ^(alfagrama), Amor, armo, armó, arom ^(revers), oram, roma, Roma, romà

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB