armo

Potser volíeu: armó

Català

Verb

armo

1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de armar
2. (col·loquial nord-occidental) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb armar
3. (col·loquial nord-occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb armar

Miscel·lània

• Síl·labes: ar·mo (2)
• Anagrames: amor ^(alfagrama), Amor, arom, mora, Mora, Morà, móra, Móra, mòra, roma, romà

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈaɾ.mo/

Verb

armo

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb armar

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈar.moː/

Nom

armō

1. datiu singular de armus
2. ablatiu singular de armus

Verb

armō ‎(1a present^?), armās ‎(2a present), armāre ‎(infinitiu), armāvī ‎(perfet), armātum ‎(supí)

1. armar

   Ex.:Egentes in locupletes armare. — (traducció:«Armar els pobres contra els rics.»)

2. proveir, equipar

   Ex.:Sese armare eloquentiā. — (traducció:«Equipar-se d'eloqüència.»)

Derivats

• armātūra
• armātus