armo

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: armó


Català
[modifica]

Verb[modifica]

ar·mo

  1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de armar
  2. (col·loquial nord-occidental) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb armar
  3. (col·loquial nord-occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb armar


Castellà
[modifica]

Verb[modifica]

ar·mo

  1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb armar


Llatí
[modifica]

Nom[modifica]

armō

  1. datiu singular de armus
  2. ablatiu singular de armus

Verb[modifica]

armō ‎(1a present?), armās ‎(2a present), armāre ‎(infinitiu), armāvī ‎(perfet), armātum ‎(supí)

  1. armar
    Ex.:Egentes in locupletes armare. — (traducció:«Armar els pobres contra els rics.»)
  2. proveir, equipar
    Ex.:Sese armare eloquentiā. — (traducció:«Equipar-se d'eloqüència.»)

Derivats[modifica]