armo
Salta a la navegació
Salta a la cerca
Potser volíeu: armó
Català[modifica]
Verb[modifica]
armo
- primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de armar
- (col·loquial nord-occidental) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb armar
- (col·loquial nord-occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb armar
Miscel·lània[modifica]
- Síl·labes: ar·mo (2)
- Anagrames: amor (alfagrama), Amor, arom, mora, Mora, Morà, móra, Móra, mòra, oram, roma, Roma, romà
Castellà[modifica]
Verb[modifica]
armo
Llatí[modifica]
- Pronúncia(i): /ˈar.moː/
Nom[modifica]
armō
Verb[modifica]
armō (1a present?), armās (2a present), armāre (infinitiu), armāvī (perfet), armātum (supí)
- armar
- Egentes in locupletes armare.
- Armar els pobres contra els rics.
- proveir, equipar
- Sese armare eloquentiā.
- Equipar-se d'eloqüència.
Derivats[modifica]
Categories:
- Verbs en primera persona del singular del present d'indicatiu en català
- Verbs en primera persona del singular del present de subjuntiu en català
- Verbs en tercera persona del singular del present de subjuntiu en català
- Mots en català de 2 síl·labes
- Formes verbals en castellà
- Formes de substantius en llatí
- Verbs en llatí