armo
Salta a la navegació
Salta a la cerca
Potser volíeu: armó
Català[modifica]
Verb[modifica]
ar·mo
- primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de armar
- (col·loquial nord-occidental) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb armar
- (col·loquial nord-occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb armar
Castellà[modifica]
- Pronúncia: /ˈaɾ.mo/
Verb[modifica]
ar·mo
Llatí[modifica]
- Pronúncia: /ˈar.moː/
Nom[modifica]
armō
Verb[modifica]
armō (1a present?), armās (2a present), armāre (infinitiu), armāvī (perfet), armātum (supí)
- armar
- Ex.:Egentes in locupletes armare. — (traducció:«Armar els pobres contra els rics.»)
- proveir, equipar
- Ex.:Sese armare eloquentiā. — (traducció:«Equipar-se d'eloqüència.»)