morus

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈmoː.rʊs/
  • Etimologia: Del grec antic μωρός ‎(mōrós).

Adjectiu[modifica]

mōrus m., mōra f., mōrum n.

  1. boig, extravagant

Declinació[modifica]

Primera i segona declinació, -us, -a, -um.

Cas Singular Plural
Masculí Femení Neutre Masculí Femení Neutre
Nominatiu mōrus mōra mōrum mōrī mōrae mōra
Vocatiu mōre mōra mōrum mōrī mōrae mōra
Acusatiu mōrum mōram mōrum mōrōs mōrās mōra
Genitiu mōrī mōrae mōrī mōrōrum mōrārum mōrōrum
Datiu mōrō mōrae mōrō mōrīs
Ablatiu mōrō mōrā mōrō mōrīs


Nom[modifica]

mōrus f. ‎(genitiu mōrī)

2a declinació -us, -ī
Cas Singular Plural
Nominatiu mōrus mōrī
Vocatiu mōre mōrī
Acusatiu mōrum mōrōs
Genitiu mōrī mōrōrum
Datiu mōrō mōrīs
Ablatiu mōrō mōrīs
  1. morera negra