perir

De Viccionari
Jump to navigation Jump to search


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: /pəˈɾi/
Occidental: nord-occidental /peˈɾi/, valencià /peˈɾiɾ/
  • Etimologia: Del llatí perīre, segle XII, intensiu de ire ‎(«anar»).

Verb[modifica]

pe·rir intr.

  1. (obsolet) morir

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: pereixo, pereix, perim

Derivats[modifica]

Vegeu també[modifica]