mano

Potser volíeu: mâno

Català

Verb

mano

1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de manar
2. (col·loquial nord-occidental) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb manar
3. (col·loquial nord-occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb manar

Miscel·lània

• Síl·labes: ma·no (2)
• Anagrames: mona, Oman

Asturià

Nom

mano f. ‎(plural manes)

1. mà (part final del braç)

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈma.no/
• Rimes: -ano
• Etimologia: Del llatí manus.

Nom

mano f. ‎(plural manos)

1. mà
2. (futbol) mans
3. (petanca, botxes) jugada

Miscel·lània

• Síl·labes: ma·no (2)

Esperanto

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈma.no/
• Etimologia: De l'arrel √man i la desinència -o.

Nom

mano ‎(acusatiu manon, plural manoj, plural acusatiu manojn)

1. mà

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Plena Ilustrita Vortaro de Esperanto sobre mano

Interlingua

• Pronúncia: (pendent)
• Etimologia: (pendent)

Nom

mano

1. Mà (part final del braç).

Italià

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈmaː.no/
• Etimologia: Del llatí manus ‎(«mà»).

Nom

mano f. ‎(plural mani)

1. Mà (part final del braç).

Miscel·lània

• Síl·labes: mà·no (2)