mano

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: mâno


Català
[modifica]

Verb[modifica]

mano

  1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de manar
  2. (col·loquial nord-occidental) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb manar
  3. (col·loquial nord-occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb manar

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: ma·no (2)
  • Anagrames: mona, Oman


Asturià
[modifica]

Nom[modifica]

mano f. ‎(plural manes)

  1. (part final del braç)


Castellà
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈma.no/
  • Rimes: -ano
  • Etimologia: Del llatí manus.

Nom[modifica]

mano f. ‎(plural manos)

  1. (futbol) mans
  2. (petanca, botxes) jugada

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: ma·no (2)


Esperanto
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈma.no/
  • Etimologia: De l'arrel √man i la desinència -o.

Nom[modifica]

mano ‎(acusatiu manon, plural manoj, plural acusatiu manojn)

Vegeu també[modifica]

  • Per a més informació vegeu l'entrada al Plena Ilustrita Vortaro de Esperanto sobre mano


Interlingua
[modifica]

  • Pronúncia: (pendent)
  • Etimologia: (pendent)

Nom[modifica]

mano

  1. (part final del braç).


Italià
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈmaː.no/
  • Etimologia: Del llatí manus ‎(«»).

Nom[modifica]

mano f. ‎(plural mani)

  1. (part final del braç).

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: mà·no (2)