mano

Potser volíeu: mâno

Català

• Anagrames: mona, Oman

Verb

ma·no

1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de manar
2. (col·loquial nord-occidental) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb manar
3. (col·loquial nord-occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb manar

Asturià

Nom

mano f. ‎(plural manes)

1. mà (part final del braç)

Castellà

• Pronúncia: /ˈma.no/

• Etimologia: Del llatí manus.

Nom

ma·no f. ‎(plural manos)

1. mà
2. (futbol) mans
3. (petanca, botxes) jugada

Esperanto

• Pronúncia: /ˈma.no/

• Etimologia: De l'italià mano.

Nom

mano ‎(acusatiu manon, plural manoj, plural acusatiu manojn)

1. mà

Interlingua

• Pronunciació:  a aquesta paraula li falta la transcripció fonètica. Podeu ajudar el Viccionari incorporant-la.
• Etimologia: a aquesta paraula li falta l'etimologia. Podeu ajudar el Viccionari incorporant-la.

Nom

mano

1. Mà (part final del braç).

Italià

• Pronúncia: /ˈmaː.no/

• Etimologia: Del llatí manus ‎(«mà»).

Nom

mà·no f. ‎(plural mani)

1. Mà (part final del braç).