manes

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: manés


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /ˈma.nəs/, occidental /ˈma.nes/
  • Rimes: -anes

Verb[modifica]

manes

  1. segona persona del singular (tu) del present d'indicatiu de manar
  2. (occidental, balear) segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb manar

Miscel·lània[modifica]


Castellà
[modifica]

Peninsular: septentrional /ˈma.nes/, meridional /ˈma.neh/
Americà: alt /ˈma.n(e)s/, baix /ˈma.neh/, austral /ˈma.nes/

Nom[modifica]

manes m. f. pl.

  1. forma plural de man


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈmaː.neːs/
  • Etimologia: De l'adjectiu mānis ‎(«bo»), és a dir «els bons».

Nom[modifica]

mānēs m. ‎(genitiu mānum)

3a declinació -, -is (tema cons.)
Cas Singular Plural
Nominatiu - mānēs
Vocatiu - mānēs
Acusatiu - mānēs
Genitiu - mānum
Datiu - mānibus
Ablatiu - mānibus
  1. esperits dels morts
  2. esperits benefactors
  3. deïficació dels avantpassats
  4. inframón

Verb[modifica]

manēs

  1. segona persona singular del present d'indicatiu actiu de maneō

Vegeu també[modifica]