manes

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: manés


Català
[modifica]

Verb[modifica]

ma·nes

  1. segona persona del singular (tu) del present d'indicatiu de manar
  2. (occidental, balear) segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb manar


Llatí
[modifica]

Nom[modifica]

mānēs m. ‎(genitiu mānum)

3a declinació -, -is (tema cons.)
Cas Singular Plural
Nominatiu - mānēs
Vocatiu - mānēs
Acusatiu - mānēs
Genitiu - mānum
Datiu - mānibus
Ablatiu - mānibus
  1. esperits dels morts
  2. esperits benefactors
  3. deïficació dels avantpassats
  4. inframón

Verb[modifica]

manēs

  1. segona persona singular del present d'indicatiu actiu de maneō

Vegeu també[modifica]