manar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/məˈna/
Occidental:	nord-occidental /maˈna/
	valencià /maˈnaɾ/, /maˈna/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfons: manà, menà, menar
• Etimologia: Del llatí mandare, segle XII.

Verb

manar trans.

1. Donar ordres.
2. Exercir l'autoritat sobre alguna cosa.

Conjugació

Primera conjugació regular

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	manar			haver manat
gerundi	manant			havent manat
participi	manat, manada, manats, manades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	mano	manes	mana	manem	maneu	manen
	mane						val
	mani						sept
	man				manau		bal, alg
				manam			bal
imperfet	manava	manaves	manava	manàvem	manàveu	manaven
passat simple	maní	manares	manà	manàrem	manàreu	manaren
futur	manaré	manaràs	manarà	manarem	manareu	manaran
condicional	manaria	manaries	manaria	manaríem	manaríeu	manarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	mani	manis	mani	manem	maneu	manin
	mane	manes	mane			manen	occ, bal
imperfet	manés	manessis	manés	manéssim	manéssiu	manessin
		manesses		manéssem	manésseu	manessen
	manàs	manassis	manàs	manàssim	manàssiu	manassin	bal
		manasses		manàssem	manàsseu	manassen	val, bal (1)
	manara	manares	manara	manàrem	manàreu	manaren	val
imperatiu	–	tu	vostè	nosaltres	vosaltres/vós	vostès
present	–	mana	mani	manem	maneu	manin
	–				manau		bal, alg
	–		mane			manen	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet				manàvom	manavo		centr, n-occ
	manavi						sept
	manaia	manaies	manaia	manàiem	manàieu	manaien	n-occ
condicional	manariva	manarives	manariva	manarívem	manaríveu	manariven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	mano	manos	mano	maneguem	manegueu		n-occ
imperfet	manessi		manessi				sept, alg
	manessa						centr, n-occ
	maneguessa	maneguesses	manegués	maneguéssom	maneguéssou	maneguessen	n-occ

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... manat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... manar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... manat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... manat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... manat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... manat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... manar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... manat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... manat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... manat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: mano, mana, manem

Derivats

• manaire
• manament

Sinònims

• controlar, dominar
• dictar
• dirigir, governar
• ordenar

Traduccions

Donar ordres

• Anglès: order ^(en), mandate ^(en)
• Castellà: mandar ^(es)
• Francès: commander ^(fr), maîtriser ^(fr)
• Italià: comandare ^(it), ordinare ^(it)

Exercir l'autoritat

• Castellà: mandar ^(es), ordenar ^(es)
• Francès: commander ^(fr)
• Italià: comandare ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: ma·nar (2)
• Anagrama: arnam

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà: manar