ordenar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ur.dəˈna/
	balear /oɾ.ðəˈna/, /ur.ðəˈna/
Occidental:	nord-occidental /or.ðeˈna/
	valencià /oɾ.ðeˈnaɾ/, /oɾ.ðeˈna/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: ordenà
• Etimologia: Del llatí ordinare, segle XIII.

Verb

ordenar trans., pron. ‎(pronominal ordenar-se)

1. Arranjar en un ordre.
2. Concedir un orde sagrat.
3. (pronominal) Rebre un orde sagrat.
4. Donar ordres, manar.

Conjugació

Primera conjugació regular, amb radical modificat sense desinència

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	ordenar			haver ordenat
gerundi	ordenant			havent ordenat
participi	ordenat, ordenada, ordenats, ordenades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	ordeno	ordenes	ordena	ordenem	ordeneu	ordenen
	ordene						val
	ordeni						sept
	ordén				ordenau		bal, alg
				ordenam			bal
imperfet	ordenava	ordenaves	ordenava	ordenàvem	ordenàveu	ordenaven
passat simple	ordení	ordenares	ordenà	ordenàrem	ordenàreu	ordenaren
futur	ordenaré	ordenaràs	ordenarà	ordenarem	ordenareu	ordenaran
condicional	ordenaria	ordenaries	ordenaria	ordenaríem	ordenaríeu	ordenarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	ordeni	ordenis	ordeni	ordenem	ordeneu	ordenin
	ordene	ordenes	ordene			ordenen	occ, bal
imperfet	ordenés	ordenessis	ordenés	ordenéssim	ordenéssiu	ordenessin
		ordenesses		ordenéssem	ordenésseu	ordenessen
	ordenàs	ordenassis	ordenàs	ordenàssim	ordenàssiu	ordenassin	bal
		ordenasses		ordenàssem	ordenàsseu	ordenassen	val, bal (1)
	ordenara	ordenares	ordenara	ordenàrem	ordenàreu	ordenaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	ordena	ordeni	ordenem	ordeneu	ordenin
	–				ordenau		bal, alg
	–		ordene			ordenen	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet				ordenàvom	ordenavo		centr, n-occ
	ordenavi						sept
	ordenaia	ordenaies	ordenaia	ordenàiem	ordenàieu	ordenaien	n-occ
condicional	ordenariva	ordenarives	ordenariva	ordenarívem	ordenaríveu	ordenariven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	ordeno	ordenos	ordeno	ordeneguem	ordenegueu		n-occ
imperfet	ordenessi		ordenessi				sept, alg
	ordenessa						centr, n-occ
	ordeneguessa	ordeneguesses	ordenegués	ordeneguéssom	ordeneguéssou	ordeneguessen	n-occ

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... ordenat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... ordenar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... ordenat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... ordenat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... ordenat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... ordenat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... ordenar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... ordenat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... ordenat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... ordenat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: ordeno, ordena, ordenem
Vocal rizotònica: /e/

Variants

• ordinar (antic, alguerès)
• ordonar (antic)

Sinònims

• arranjar, arreglar, col·locar, condicionar, disposar, organitzar
• col·locar, organitzar, posar
• manar

Traduccions

Arranjar en un ordre

• Anglès: order ^(en), tidy ^(en)
• Castellà: ordenar ^(es)
• Francès: ordonner ^(fr)

Concedir un orde

• Anglès: ordain ^(en)
• Castellà: ordenar ^(es)
• Francès: ordonner ^(fr)

Donar ordres

• Anglès: order ^(en), command ^(en)
• Castellà: ordenar ^(es)
• Francès: ordonner ^(fr)

Miscel·lània

• Síl·labes: or·de·nar (3)
• Anagrames: arrendo, rodaren

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà: ordenar

Català antic

• Etimologia: Del llatí ordinare.

Verb

ordenar

1. ordenar (arranjar en un ordre, donar ordres, rebre un orde)

Variants

• ordinar, ordonar

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, Faraudo, CIVAL