ordenar

De Viccionari
Salta a: navegació, cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: centr. /ur.dəˈna/, bal. /oɾ.ðəˈna/, /ur.ðəˈna/
Occidental: nord-occ. /or.ðeˈna/, val. /oɾ.ðeˈnaɾ/
  • Etimologia: Del llatí ordinare, segle XIII.

Verb[modifica]

or·de·nar trans., pron. ‎(pronominal ordenar-se)

  1. Arranjar en un ordre.
  2. Concedir un orde sagrat.
  3. (pronominal) Rebre un orde sagrat.
  4. Donar ordres, manar.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: ordeno, ordena, ordenem

Variants[modifica]

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]

  • Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
  • Vegeu el Diccionari de sinònims OpenThesaurus-Softcatalà: ordenar