maní

Potser volíeu: mani

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /məˈni/, occidental /maˈni/
• Rimes: -i

Verb

maní

1. (literari) Primera persona del singular (jo) del passat simple de manar.

Miscel·lània

• Síl·labes: ma·ní (2)
• Anagrames: amin, anim, ànim, mina, minà, niam

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /maˈni/
• Rimes: -i
• Etimologia: Del taïno.

Nom

maní m. ‎(plural maníes)

1. cacauet

Sinònims

• cacahuete

Miscel·lània

• Síl·labes: ma·ní (2)
• Anagrames: amín, imán, mían, mina, miná

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre maní