man

Potser volíeu: -man, Man

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈman/
• Rimes: -an

Verb

man

1. (balear, alguerès) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de manar

Miscel·lània

• Síl·labes: 1

Català antic

Nom

man f. ‎(plural mans)

1. mà

   «La bulla deu ésser d’una part ymage reyal, la qual sega sobre cadira, en la man dreta sceptre e en la sinistra pom reyal tenga.» (Ordinacions de la Casa i Cort de Pere el Cerimoniós, 1344)

2. manament

   «Ordenam que aquest sagrat e sant sagrament per man del matropolità en la ciutat de Ceragoça.» (Ordinacions de la Casa i Cort de Pere el Cerimoniós, 1344)

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, Faraudo, CIVAL

Abinomn

• Pronúncia: (pendent)
• Etimologia: (pendent)

Nom

man

1. lluna

Afrikaans

• Pronúncia: /man/
• Etimologia: Del neerlandès man, del neerlandès mitjà man, del neerlandès antic man.

Nom

man ‎(plural mans o manne, diminutiu mannetjie)

1. home
2. marit, espòs

Notes

El plural normal de man en l'afrikaans contemporani és mans. En canvi, manne sovint fa referència als membres d'un grup d'hòmens, com ara els d'un equip de futbol.

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia en afrikaans

Akoko

• Pronúncia: (pendent)
• Etimologia: (pendent)

Pronom

man

1. jo

Albanès

• Pronúncia: man
• Etimologia: (pendent)

Nom

man m. ‎(plural indeterminat mana, singular determinat mani, plural determinat manat)

1. morera

Hipònims

• man i bardhë
• man i kuq
• man i zi
• man toke

Anglès

• Pronúncia: /mæn/
• Etimologia: De l'anglès antic man o mann, segle X.

Nom

man ‎(plural men)

1. home

Verb

man ‎(3a persona singular present mans, gerundi manning, passat i participi manned)

1. tripular

Miscel·lània

• Síl·labes: 1

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia en anglès
• Obres de referència: Merriam, Collins, Cambridge, Dict

Aragonès

• Pronúncia: (pendent)
• Etimologia: Del llatí manus.

Nom

man f.

1. mà

Variants

• mano

Compostos i expressions

• fuera man

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia en aragonès
• Per a més informació vegeu l'entrada a l'Aragonario sobre man

Caló català

• Pronúncia: /ˈman/
• Etimologia: Del romaní man, acusatiu de me.

Pronom

man

1. jo, mi

   «De todis les calís que pingarelo man, tuquis sineles, xaví, la que camelo per man.» (Peret, «Xaví», 1973)

   De totes les gitanes que conec, tu ets, nena, la que vull per mi.

Variants

• mangui, manses

Vegeu també

• Escudero, Jean-Paul; Adiego, Ignasi-Xavier. «Vocabulari del kalò català», I Tchatchipen, 2001, núm. 33

Caló espanyol

• Etimologia: Del romaní man, acusatiu de me.

Pronom

man

1. jo

Sinònims

• mansa, mansi

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: americà: alt /ˈman/, baix \ˈmaŋ\, austral /ˈman/
• Rimes: -an
• Etimologia: De l'anglès man, segle XXI.

Nom

man m. f. ‎(plural men o manes)

1. (juvenil, popular, estatunidenc, Guatemala, Rep. Dominicana, Colòmbia, Hondures, El Salvador, Nicaragua, Puerto Rico i Xile) home

   «Yo lo único malo que tengo es que todavía me gustan los manes.» (Karol (@xdrlxj), tuit, nov. 2021)

   L'única cosa dolenta de mi és que encara m'agraden els homes.

2. (juvenil, estatunidenc, Hondures, El Salvador, Puerto Rico, Veneçuela i Bolívia) Persona molt pròxima, amic inseparable.
3. (juvenil, popular, Equador, Guatemala, Hondures, El Salvador i Panamà) individu, persona

Miscel·lània

• Síl·labes: 1

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de americanismos sobre man

Gallec

• Pronúncia: /maŋ/
• Etimologia: Del llatí manum, segle XVIII.

Nom

man f. ‎(plural mans)

1. mà

Variants

• mão (reintegracionista), mam (reintegracionista)

Miscel·lània

• Síl·labes: 1

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia en gallec
• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario da Real Academia Galega sobre man
• Per a més informació vegeu l'entrada al Dicionario de dicionarios sobre man
• Per a més informació vegeu l'entrada al Dicionário Estraviz sobre mao

Occità

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈma/
• Àudio: Bearn ^ⓘ

• Etimologia: Del llatí manum.

Nom

man f. ‎(plural mans)

1. mà

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia en occità
• Vocabulari bàsic català-occità de la Generalitat de Catalunya.

Romaní

• Etimologia: Del sànscrit माम् ‎(mām), acusatiu de अहम् ‎(ahám).

Pronom

man

1. acusatiu de me

Descendents

• Caló català: man

Volapük

• Pronúncia: (pendent)
• Etimologia: (pendent)

Nom

man

1. home

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia en volapük

Zelandès

• Pronúncia: (pendent)
• Etimologia: Del neerlandès mitjà man, del neerlandès antic man.

Nom

man m. ‎(plural mannen)

1. home
2. marit, espòs