men

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: -men, Men


Català
[modifica]

Verb[modifica]

men

  1. (balear) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de menar


Anglès
[modifica]

Nom[modifica]

men pl.

  1. forma plural de man


Crioll haitià
[modifica]

Nom[modifica]

men


Danès
[modifica]

Conjunció[modifica]

men

  1. però, mes

Vegeu també[modifica]

Per a més informació vegeu l'entrada men al Ordbog over det danske Sprog


Suec
[modifica]

  • Pronúncia: /mɛn/
  • Etimologia: Del suec antic men / män / man, manlleu (com també el danès men, d'on el feroès men) del baix alemany mitjà men / man («però», «només, solament»). És possible que hi hagi hagut contaminació amb el reflex patrimonial del nòrdic antic meðan, és a dir el suec medan / mens («mentre»), cognat del danès medens / mens / men), el noruec medan / mens / med, el feroès meðan i l'islandès meðan.

Conjunció[modifica]

men

  1. però, mes; tanmateix
  2. sinó, ans

Vegeu també[modifica]


Turc
[modifica]

Pronom[modifica]

men

  1. jo