Vés al contingut

mes

De Viccionari
Potser volíeu: MES, mès, més

Català

[modifica]
  • Pronúncia(i): (conjunció)
Oriental:  /ˈmes/
Occidental:  nord-occidental /ˈmes/, /ˈmɛs/
valencià /ˈmes/
  • Pronúncia(i): (adjectiu àton) oriental /məs/, occidental /mes/
  • Pronúncia(i): (verb)
Oriental:  central /ˈmɛs/
balear /ˈməs/, /ˈmɛs/
Occidental:  /ˈmes/
  • Rimes: -ɛs
  • Homòfons: m'és, més
  • Etimologia: Nom: del llatí mēnse(m), segle XIII.
  • Etimologia: Conjunció: del català antic mas, de mais, del llatí magis ‎(«més») usat en llatí vulgar amb valor adversatiu a partir d’expressions «és més, més hi ha», segle XIII. Doblet de mai.

mes m. ‎(plural mesos)

  1. Dotzena part d'un any.

Traduccions

[modifica]

Conjunció

[modifica]

mes

  1. però

Traduccions

[modifica]

Adjectiu

[modifica]

mes f. pl.

  1. Forma plural de ma ‎(«les meves»).

Relacionats

[modifica]

Verb

[modifica]

mes

  1. Participi masculí singular del verb metre.

Miscel·lània

[modifica]
  • Anagrames: ems (alfagrama), sem (revers), Sem (revers)

Vegeu també

[modifica]

Francès

[modifica]

Adjectiu

[modifica]

mes m. pl.

  1. forma plural de mon

Adjectiu

[modifica]

mes f. pl.

  1. forma plural de ma

Occità

[modifica]
  • Pronúncia(i): /ˈmes/
  • Àudio: Bearn

mes m. ‎(plural meses o mesi [aranès])

  1. mes

Adverbi

[modifica]

mes

  1. (gascó) forma alternativa de mai ‎(«més»)
    «Que m'èri consagrat mes especialament a un trabalh sus l'anciana poësia occitana.» (Pèire Bèc, Contes de l'Unic, 1977)
    M'havia consagrat més especialment en un treball sobre la poesia occitana antiga.