mes

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: MES, mès, més


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈmes/
Informal: sept., nord-occ. i part centr. /ˈmɛs/
  • Àudio: català central
(fitxer)
  • Àudio: català central
(fitxer)
  • Homòfons: m'és, més
  • Etimologia: Nom: del llatí mensis, segle XIII. Conjunció: del llatí magis, segle XIII.

Nom[modifica]

mes m. ‎(plural mesos)

  1. Dotzena part d'un any.

Traduccions[modifica]

Conjunció[modifica]

mes

  1. però

Adjectiu[modifica]

mes f. pl.

  1. forma plural de ma ‎(«les meves»)

Relacionats[modifica]

Verb[modifica]

mes

  1. participi masculí singular del verb metre

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]


Francès
[modifica]

Adjectiu[modifica]

mes m. pl.

  1. forma plural de mon

Adjectiu[modifica]

mes f. pl.

  1. forma plural de ma


Occità
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈmes/
  • Àudio: Bearn
(fitxer)

Nom[modifica]

mes m. ‎(plural meses o mesi [aranès])

  1. mes

Adverbi[modifica]

mes

  1. (gascó) forma alternativa de mai ‎(«més»)
    «Que m'èri consagrat mes especialament a un trabalh sus l'anciana poësia occitana.» (Pèire Bèc, Contes de l'Unic, 1977)
    M'havia consagrat més especialment en un treball sobre la poesia occitana antiga.