llur

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈʎuɾ/
  • Rimes: -uɾ
  • Etimologia: Del llatí illōru(m), genitiu plural de ille ‎(«ell»).

Adjectiu[modifica]

llur inv. ‎(plural llurs)

  1. (literari, septentrional) D’ells, pertanyent a ells.

Sinònims[modifica]

Derivats[modifica]

  • llura (femení, col·loquial)

Relacionats[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]