mon

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: mon-, Mon, món


Català
[modifica]

  • Pronúncia: (àton)
Oriental: central /mun/, balear /mon/, /mun/
Occidental: nord-occidental /mon/, /mun/, valencià /mon/
  • Àudio: /mon/
(fitxer)

Adjectiu[modifica]

mon m. ‎(femení ma, plural masculí mos o mons, plural femení mes)

  1. Possessiu àton de primera persona, masculí singular

Notes d'ús[modifica]

El seu ús havia estat més estès en el passat. Actualment s'empra sobretot anteposat a un nom, especialment parentius (mon pare).

Sinònims[modifica]

Relacionats[modifica]

Traduccions[modifica]