mos
Potser volíeu: mòs
Català
[modifica]Nom
[modifica]mos m. (plural mossos)
- Porció de menjar que es pot posar a la boca.
- (antic, occidental, eivissenc, menorquí, alguerès) mossegada
Sinònims
[modifica]Traduccions
[modifica]Porció de menjar
Adjectiu
[modifica]mos m. pl.
- Forma plural de mon.
Sinònims
[modifica]- mons (dialectal)
Relacionats
[modifica]Possessius en català
| Posseïdor/persona | singular | plural | |||
|---|---|---|---|---|---|
| masculí | femení | masculí | femení | ||
| tònic | |||||
| Un sol | 1a | (el) meu | (la) meva, meua1, mia2 | (els) meus | (les) meves, meues1, mies2 |
| 2a | (el) teu | (la) teva, teua1, tua2 | (els) teus | (les) teves, teues1, tues2 | |
| 3a | (el) seu | (la) seva, seua1, sua2 | (els) seus | (les) seves, seues1, sues2 | |
| Més d’un | 1a | (el) nostre | (la) nostra | (els/les) nostres | |
| 2a | (el) vostre | (la) vostra | (els/les) vostres | ||
| 3a | llur3 | llurs3 | |||
| (el) seu | (la) seva, seua1 | (els) seus | (les) seves, seues1 | ||
| àton | |||||
| Un sol | 1a | mon4 | ma4 | mos4 | mes4 |
| 2a | ton4 | ta4 | tos4 | tes4 | |
| 3a | son4 | sa4 | sos4 | ses4 | |
| 1) Dialectal i valencià 2) Antic, poètic i alguerès 3) Literari 4) Antic i fossilitzat. | |||||
Pronom
[modifica]mos
- (dialectal, enclític o proclític) Forma alternativa de nos.
- «Sant Cristo de Conques, Abat de Covet, doneu-mos aigua que tenim set.» (Pregària per fer ploure, Cançó popular del Pallars Jussà)
- «Obriu-'mos el pastaor, no tingueu ningun reparo, que són festes de Nadal i venim per l'aguinaldo.» (Nadala, popular alacantina)
- «No faltaran altres cuiners amb més art que jo qui mos donaran qualque arròs de la terra qui tengui vertadera substància.» (Àngel Ruiz i Pablo, Per fer gana, Palma: Impremta Mossèn Alcover, 1946)