mordeo

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈmɔr.dɛ.oː/
  • Etimologia: Del protoindoeuropeu *mer- ‎(«fregar, entrexocar»).

Verb[modifica]

mordeō ‎(1a present?), mordēs ‎(2a present), mordēre ‎(infinitiu), momordī ‎(perfet), morsum ‎(supí)

  1. mossegar, jo mossego
    «cannes mordere possunt» [1]trad=Els gossos poden mossegar.
    (afegiu la traducció en català)
  2. pessigar, penetrar
    «mordebat fibula vestem» [2]
    El fermall pessigava la roba
  3. colpir, inquietar, afectar, commoure
    «valde me momorderunt epistolae tuae de Attica nostra» [3]
    Les teves cartes, que parlen de la nostra estimada Àtica, m'han colpit.
  4. penetrar, aclaparar, amordir, punyir
    «matutina parum cautos jam frigora mordent» [4]
    Els freds del mati ja comencen a penetrar dins el cos

Derivats[modifica]

Vegeu també[modifica]

  • Julius Pokorny, Indogermanisches Etymologisches Wörterbuch, 1956, p.735-737
  1. Ciceró, Pro Roscio Amerino, 20,57
  2. Ovidi, Metamorfosis, 8.318
  3. Ciceró, Epistulae Ad Atticum, XIII, 12.1
  4. Horaci, Saturae, 2