tos

Potser volíeu: Tos, tòs

Català

Pronúncia⁽ⁱ⁾: (nom femení, verb) /ˈtos/
Rimes: -os
Pronúncia⁽ⁱ⁾: (nom masculí) /ˈtɔs/
Rimes: -ɔs
Pronúncia⁽ⁱ⁾: (adjectiu àton) /tus/, /tos/
Etimologia: Nom femení: del llatí tussis.
Etimologia: Nom masculí: variant de tossa.

Nom

tos f. ‎(plural invariable)

Alliberament violent de l'aire dels pulmons produït per una contracció espasmòdica sobtada i acompanyat d'un so característic.

Sinònims

tossina (mallorquí), estosseguera (septentrional)

Derivats

tossiguel·la (eivissenc)
estossegar

Traduccions

Alliberament violent de l'aire dels pulmons

Albanès: kollë ^(sq) f.
Alemany: Husten ^(de) m.
Anglès: cough ^(en)
Àrab: سُعْلَة‎ ^(ar) f.
Asturià: tos ^(ast) f.
Basc: eztul ^(eu)
Bretó: paz ^(br)
Búlgar: ка́шлица ^(bg) f. ‎(kàixlitsa)
Castellà: tos ^(es)
Coreà: 기침 ^(ko) ‎(gichim)
Danès: hoste ^(da) c.
Eslovac: kašeľ ^(sk) m.
Eslovè: kašelj ^(sl) m.
Esperanto: tuso ^(eo)
Estonià: köha ^(et)
Finès: yskähdys ^(fi)
Francès: toux ^(fr)
Friülà: tos ^(fur)
Gallec: tose ^(gl) f.
Gal·lès: peswch ^(cy) m.
Georgià: ხველა ^(ka) ‎(khvela)
Grec: βήχας ^(el) m. ‎(vikhas)
Grec antic: βήξ ^(grc) m. ‎(bḗx)
Hebreu: שיעול‎ ^(he)
Hindi: खांसी ^(hi) f.
Hongarès: köhögés ^(hu)
Ídix: הוסט‎ ^(yi)
Irlandès: casacht ^(ga) f.
Islandès: hósti ^(is) m.
Italià: tosse ^(it)
Japonès: 咳 ^(ja)
Kurd: kuxik ^(ku)
Letó: klepus ^(lv)
Lituà: kosulys ^(lt) m.
Llatí: tussis ^(la) f.
Llengua de signes catalana: TOSSIR ^(csc)
Macedoni: ка́шлица ^(mk) f.
Neerlandès: hoest ^(nl) m.
Noruec: host ^(no) n.
Occità: tos ^(oc) f.
Persa: سرفه ^(fa)
Polonès: kaszel ^(pl) m.
Portuguès: tosse ^(pt) f.
Quítxua: uhu ^(qu)
Romanès: tuse ^(ro) f.
Rus: ка́шель ^(ru) m. ‎(kàixel)
Serbocroat: кашаљ ^(sh), kašalj ^(sh)
Sicilià: tussi ^(scn) f.
Suahili: kikohozi ^(sw)
Suec: hostning ^(sv) c.
Tadjik: сулфа ^(tg)
Telugu: దగ్గు ^(te)
Turc: öksürük ^(tr)
Txec: kašel ^(cs) m.
Ucraïnès: ка́шель ^(uk) m. ‎(kàixel)
Urdú: کھانسی‎ ^(ur) f.
Uzbek: yo'tal ^(uz)
Való: tosse ^(wa)
Vènet: tose ^(vec), tos ^(vec)
Vietnamita: sự ho ^(vi)
Volapük: kög ^(vo)
Xinès: 咳嗽 ^(zh) ‎(késòu)

Nom

tos m. ‎(plural tossos)

Part més alta del cap d'un animal cornut.

Variants

tossa, tòs (tradicional)

Traduccions

Part més alta del cap

Castellà: testuz ^(es)

Adjectiu

tos m. pl.

Forma plural de ton.

Variants

tons (dialectal)

Relacionats

Possessius en català

Posseïdor/persona		singular		plural
Posseïdor/persona		masculí	femení	masculí	femení
tònic
Un sol	1a	(el) meu	(la) meva, meua¹, mia²	(els) meus	(les) meves, meues¹, mies²
	2a	(el) teu	(la) teva, teua¹, tua²	(els) teus	(les) teves, teues¹, tues²
	3a	(el) seu	(la) seva, seua¹, sua²	(els) seus	(les) seves, seues¹, sues²
Més d’un	1a	(el) nostre	(la) nostra	(els/les) nostres
	2a	(el) vostre	(la) vostra	(els/les) vostres
	3a	llur³		llurs³
	3a	(el) seu	(la) seva, seua¹	(els) seus	(les) seves, seues¹
àton
Un sol	1a	mon⁴	ma⁴	mos⁴	mes⁴
	2a	ton⁴	ta⁴	tos⁴	tes⁴
	3a	son⁴	sa⁴	sos⁴	ses⁴
¹⁾ Dialectal i valencià ²⁾ Antic, poètic i alguerès ³⁾ Literari ⁴⁾ Antic i fossilitzat.

Verb

tos

Participi masculí singular del verb tondre.

Miscel·lània

Síl·labes: 1
Anagrama: sot ^(revers)

Vegeu també

Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
La tos, Petit Atles Lingüístic del Domini Català

Castellà

Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /ˈtos/, meridional /ˈtoh/

Americà: alt /ˈtos/, baix /ˈtoh/, austral /ˈtos/

Rimes: -os
Etimologia: Del llatí tussis.

Nom

tos f. ‎(plural toses)

tos

Relacionats

toser

Miscel·lània

Síl·labes: 1

Vegeu també

Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre tos