tussis

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈtu.sis/
• Rimes: -usis

Verb

tussis

1. Segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb tossir.

tussis

1. Segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb tussar.

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈtʊs.sɪs/

Nom

tussis f. ‎(genitiu tussis)

1. tos

Declinació

3a declinació -, -is (tema i)

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	tussis	tussēs
Vocatiu	tussis	tussēs
Acusatiu	tussem	tussēs
Genitiu	tussis	tussium
Datiu	tussī	tussibus
Ablatiu	tusse	tussibus

Descendents

Aromanès: tuse Asturià: tos, tus Castellà: tos Català: tos Francès: toux Friülà: tos Gallec: tose Italià: tosse

Occità: tos Portuguès: tosse Romanès: tuse Sard: tusciu, tussi Sicilià: tussi Való: tosse Vènet: tose, tos