Vés al contingut

seu

De Viccionari
Potser volíeu: sèu, séu

Català

[modifica]
Oriental: central /ˈsɛw/
balear /ˈsəw/, /ˈsɛw/
Occidental: /ˈsew/
  • Pronúncia(i): (pronom, verb ser) /ˈsew/
  • Rimes: -ew
  • Etimologia: Nom femení: del llatí sēdēs, de sedeō («seure»), segle XIV. Tot i tenir la mateixa vocal tònica que l’homògraf provinent de sēbum, no va evolucionar amb vocal neutra per influència del llatí eclesiàstic.
  • Etimologia: Nom masculí: del llatí sēbum, segle XIII.
  • Etimologia: Pronom: Del llatí vulgar *seum, variant de suum per analogia amb meum, segle XII.

seu f. (plural seus)

  1. Lloc o centre de poder o autoritat.
  2. Catedral.

Compostos i expressions

[modifica]
  • Seu apostòlica: la Santa Seu.
  • A la seu si no hi pots ficar la cama, fica-hi el peu: denota que la carrera eclesiàstica ha proporcionat moltes comoditats.

Notes

[modifica]
  • En balear no s’usa amb article salat, és una de les excepcions que sempre van amb article literari: la seu.

Traduccions

[modifica]

seu m. (plural seus)

  1. Greix dur i sòlid tret d'alguns animals, del qual fos se'n feien candeles.

Variants

[modifica]
  • sèu (grafia obsoleta)

Traduccions

[modifica]

Pronom

[modifica]

seu m. (plural seus, femení seva o seua, plural femení seves)

  1. Allò (una cosa en masculí) d'ell, d’ella, d’ells o d’elles.

Sinònims

[modifica]
  • llur (d’ells o d’elles)

Compostos i expressions

[modifica]
  • Cadascú del seu fa allò que vol: denota la llibertat amb què un pot disposar de les seves coses.
  • No fa poc qui sembla als seus, o, Qui sembla als seus no se n'ix de llinatge: se diu per aquells qui obren a imitació de llurs pares o avantpassats.

Relacionats

[modifica]

Traduccions

[modifica]

Verb

[modifica]

seu (infinitiu seure)

  1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de seure.
  2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb seure.

Verb

[modifica]

seu (infinitiu ser)

  1. (col·loquial septentrional, alguerès) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del present d'indicatiu de ésser/ser.

Variants

[modifica]
  • séu (grafia obsoleta)

Miscel·lània

[modifica]

Vegeu també

[modifica]

Català antic

[modifica]

Verb

[modifica]

seu

  1. tercera persona singular (él, eyl, ell) del present d'indicatiu de seure
  2. segona persona singular (tu) de l'imperatiu de seure

Occità

[modifica]
  • Pronúncia(i): /ˈsew/

seu m. (plural seus)

  1. seu (greix)

Adjectiu

[modifica]

seu m.

  1. (llenguadocià) forma alternativa de sieu («seu»)

Pronom

[modifica]

seu m.

  1. (llenguadocià) forma alternativa de sieu («seu»)