seu
Aparença
Català
[modifica]-
Oriental: central /ˈsɛw/ balear /ˈsəw/, /ˈsɛw/ Occidental: /ˈsew/
- Pronúncia(i): (pronom, verb ser) /ˈsew/
- Rimes: -ew
- Etimologia: Nom femení: del llatí sēdēs, de sedeō («seure»), segle XIV. Tot i tenir la mateixa vocal tònica que l’homògraf provinent de sēbum, no va evolucionar amb vocal neutra per influència del llatí eclesiàstic.
- Etimologia: Nom masculí: del llatí sēbum, segle XIII.
- Etimologia: Pronom: Del llatí vulgar *seum, variant de suum per analogia amb meum, segle XII.
Nom
[modifica]seu f. (plural seus)
- Lloc o centre de poder o autoritat.
- Catedral.
Compostos i expressions
[modifica]- Seu apostòlica: la Santa Seu.
- A la seu si no hi pots ficar la cama, fica-hi el peu: denota que la carrera eclesiàstica ha proporcionat moltes comoditats.
Notes
[modifica]- En balear no s’usa amb article salat, és una de les excepcions que sempre van amb article literari: la seu.
Traduccions
[modifica]Nom
[modifica]seu m. (plural seus)
Variants
[modifica]- sèu (grafia obsoleta)
Traduccions
[modifica]Pronom
[modifica]seu m. (plural seus, femení seva o seua, plural femení seves)
- Allò (una cosa en masculí) d'ell, d’ella, d’ells o d’elles.
Sinònims
[modifica]- llur (d’ells o d’elles)
Compostos i expressions
[modifica]- Cadascú del seu fa allò que vol: denota la llibertat amb què un pot disposar de les seves coses.
- No fa poc qui sembla als seus, o, Qui sembla als seus no se n'ix de llinatge: se diu per aquells qui obren a imitació de llurs pares o avantpassats.
Relacionats
[modifica]Possessius en català
Posseïdor/persona | singular | plural | |||
---|---|---|---|---|---|
masculí | femení | masculí | femení | ||
tònic | |||||
Un sol | 1a | (el) meu | (la) meva, meua1, mia2 | (els) meus | (les) meves, meues1, mies2 |
2a | (el) teu | (la) teva, teua1, tua2 | (els) teus | (les) teves, teues1, tues2 | |
3a | (el) seu | (la) seva, seua1, sua2 | (els) seus | (les) seves, seues1, sues2 | |
Més d’un | 1a | (el) nostre | (la) nostra | (els/les) nostres | |
2a | (el) vostre | (la) vostra | (els/les) vostres | ||
3a | llur3 | llurs3 | |||
(el) seu | (la) seva, seua1 | (els) seus | (les) seves, seues1 | ||
àton | |||||
Un sol | 1a | mon4 | ma4 | mos4 | mes4 |
2a | ton4 | ta4 | tos4 | tes4 | |
3a | son4 | sa4 | sos4 | ses4 | |
1) Dialectal i valencià 2) Antic, poètic i alguerès 3) Literari 4) Antic i fossilitzat. |
Traduccions
[modifica]Verb
[modifica]seu (infinitiu seure)
Verb
[modifica]seu (infinitiu ser)
- (col·loquial septentrional, alguerès) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del present d'indicatiu de ésser/ser.
Variants
[modifica]- séu (grafia obsoleta)
Miscel·lània
[modifica]Vegeu també
[modifica]- Article corresponent a la
Viquipèdia
- Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
- Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840.
Català antic
[modifica]Verb
[modifica]seu
Occità
[modifica]- Pronúncia(i): /ˈsew/
Nom
[modifica]seu m. (plural seus)
- seu (greix)
Adjectiu
[modifica]seu m.
Pronom
[modifica]seu m.
Categories:
- Derivats del llatí al català
- Mots en català documentats des del segle XII
- Substantius femenins en català
- Substantius masculins en català
- Pronoms en català
- Verbs en tercera persona del singular del present d'indicatiu en català
- Verbs en segona persona del singular de l'imperatiu en català
- Verbs en segona persona del plural del present d'indicatiu en català
- Mots en català d'1 síl·laba
- Formes verbals en català antic
- Substantius en occità
- Pronoms en occità