seu

Potser volíeu: sèu, séu

Català

Pronúncia(i): (nom, verb seure) /ˈsɛw/
Rimes: -ɛw

Pronúncia⁽ⁱ⁾: (nom sèu)

Oriental:	central /ˈsɛw/
	balear /ˈsəw/, /ˈsɛw/
Occidental:	/ˈsew/

Pronúncia⁽ⁱ⁾: (pronom, verb ser) /ˈsew/
Rimes: -ew
Etimologia: Nom: Del llatí sēdes, de sedeō ‎(«seure»), segle XIV.
Etimologia: Pronom: Del llatí vulgar *seum, variant de suum per analogia amb meum, segle XII.

Nom

seu f. ‎(plural seus)

Lloc o centre de poder o autoritat.
Catedral.

Compostos i expressions

Seu apostòlica: la Santa Seu.
A la seu si no hi pots ficar la cama, fica-hi el peu: denota que la carrera eclesiàstica ha proporcionat moltes comoditats.

Notes

En balear no s’usa amb article salat, és una de les excepcions que sempre van amb article literari: la seu.

Traduccions

Centre d'autoritat

Anglès: see ^(en)
Castellà: sede ^(es)
Francès: siège ^(fr) m.

Catedral

Castellà: catedral ^(es), seo ^(es) f.
Francès: cathédrale ^(fr) f.
Portuguès: sé ^(pt) f.

Nom

seu m. ‎(plural seus)

(ortografia del 2016) Forma alternativa de sèu.

Pronom

seu m. ‎(plural seus, femení seva o seua, plural femení seves)

Allò (una cosa en masculí) d'ell, d’ella, d’ells o d’elles.

Compostos i expressions

Cadascú del seu fa allò que vol: denota la llibertat amb què un pot disposar de les seves coses.
No fa poc qui sembla als seus, o, Qui sembla als seus no se n'ix de llinatge: se diu per aquells qui obren a imitació de llurs pares o avantpassats.

Sinònims

sèu (arcaisme)
llur (d’ells o d’elles)

Relacionats

Possessius en català

Posseïdor/persona		singular		plural
Posseïdor/persona		masculí	femení	masculí	femení
tònic
Un sol	1a	(el) meu	(la) meva, meua¹, mia²	(els) meus	(les) meves, meues¹, mies²
	2a	(el) teu	(la) teva, teua¹, tua²	(els) teus	(les) teves, teues¹, tues²
	3a	(el) seu	(la) seva, seua¹, sua²	(els) seus	(les) seves, seues¹, sues²
Més d’un	1a	(el) nostre	(la) nostra	(els/les) nostres
	2a	(el) vostre	(la) vostra	(els/les) vostres
	3a	llur³		llurs³
	3a	(el) seu	(la) seva, seua¹	(els) seus	(les) seves, seues¹
àton
Un sol	1a	mon⁴	ma⁴	mos⁴	mes⁴
	2a	ton⁴	ta⁴	tos⁴	tes⁴
	3a	son⁴	sa⁴	sos⁴	ses⁴
¹⁾ Dialectal i valencià ²⁾ Antic, poètic i alguerès ³⁾ Literari ⁴⁾ Antic i fossilitzat.

Traduccions

Allò d'ell o d'ella

Anglès: his ^(en), hers ^(en)
Castellà: suyo ^(es)
Francès: son ^(fr) m., sa ^(fr) f.
Llatí: suus ^(la)

Cadascú del seu fa allò que vol

Castellà: Cada uno puede hacer de su capa un sayo
Llatí: Quisque suam in sagulum fas est mutare lacernam

No fa poc qui sembla als seus...

Castellà: Bien haya quien a los suyos se parece
Llatí: Bene sit si qui majorum mores refert

Verb

seu ‎(infinitiu seure)

Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de seure.
Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb seure.

Verb

seu ‎(infinitiu ser)

(ortografia del 2016) Forma alternativa de séu.

Miscel·lània

Síl·labes: 1
Anagrames: Eus, sue, use

Vegeu també

Article corresponent a la Viquipèdia
Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840.
FIGUERA, Pere Antoni. Diccionari Mallorquí-Castellà, Palma, 1840.

Català antic

Verb

seu

tercera persona singular (él, eyl, ell) del present d'indicatiu de seure
segona persona singular (tu) de l'imperatiu de seure

Occità

Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈsew/

Nom

seu m. ‎(plural seus)

seu (greix)

Adjectiu

seu m.

(llenguadocià) forma alternativa de sieu ‎(«seu»)

Pronom

seu m.

(llenguadocià) forma alternativa de sieu ‎(«seu»)