sèu

Potser volíeu: seu, séu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈsɛw/
	balear /ˈsəw/, /ˈsɛw/
Occidental:	/ˈsew/

• Rimes: -ɛw
• Homòfon: seu
• Etimologia: Del llatí sēbum, segle XIII.

Nom

sèu m. ‎(plural sèus)

1. El greix dur i sòlid tret d'alguns animals, del qual fos, abans se'n feien candeles.

Variants

• seu (ortografia del 2016)

  L’ús del diacrític és discrecional en usos metalingüístics, texts dialectals i en expressions puntuals o enunciats aïllats en què pot produir-se una ambigüitat.

Sinònims

• greix

Compostos i expressions

• Donar sèu: encebar, untar amb sèu el fons de les embarcacions després d'haver-les netejat.
• Donar sèu a l'hostatge: facilitar els mitjans de subsistència al qui treballa.

Traduccions

Greix

• Alemany: Talg ^(de) m.
• Castellà: sebo ^(es)
• Llatí: sebum ^(la), pinguedo ^(la)

Donar sèu

• Castellà: encebar ^(es), dar sebo ^(es)
• Llatí: sebo ^(la) illinire ^(la)

Donar sèu a l'hostaga

• Castellà: Dar sebo a la hostaga
• Llatí: Sustentum laboranti parare

Miscel·lània

• Síl·labes: 1
• Anagrames: Eus, sue, use

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840.
• FIGUERA, Pere Antoni. Diccionari Mallorquí-Castellà, Palma, 1840.