Vés al contingut

sèu

De Viccionari
Potser volíeu: seu, séu

Català[modifica]

Oriental:  central /ˈsɛw/
balear /ˈsəw/, /ˈsɛw/
Occidental:  /ˈsew/
  • Rimes: -ɛw
  • Homòfon: seu
  • Etimologia: Del llatí sēbum, segle XIII.

Nom[modifica]

sèu m. ‎(plural sèus)

  1. El greix dur i sòlid tret d'alguns animals, del qual fos, abans se'n feien candeles.

Variants[modifica]

  • seu (ortografia del 2016)
    L’ús del diacrític és discrecional en usos metalingüístics, texts dialectals i en expressions puntuals o enunciats aïllats en què pot produir-se una ambigüitat.

Sinònims[modifica]

Compostos i expressions[modifica]

  • Donar sèu: encebar, untar amb sèu el fons de les embarcacions després d'haver-les netejat.
  • Donar sèu a l'hostatge: facilitar els mitjans de subsistència al qui treballa.

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]