és

Potser volíeu: es, es-, ES, Es, eŝ, -ès, ès, -és

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈes/ⓘ, (gironí) /ˈɛs/
	balear /ˈəs/, /ˈɛs/
Occidental:	/ˈes/

• Rimes: -es
• Homòfon: es
• Etimologia: [1] Del llatí est.
• Etimologia: [2] Del llatí es.

Verb

és

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de ésser/ser.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: is ^(en)
• Aragonès: ye ^(an)
• Asturià: ye ^(ast)
• Castellà: es ^(es)
• Esperanto: estas ^(eo)
• Finès: on ^(fi)
• Gallec: é ^(gl)
• Hindi: है ^(hi)
• Italià: è ^(it)
• Portuguès: é ^(pt)

Verb

és

1. (pallarès, ribagorçà) Segona persona del singular (tu) del present d'indicatiu de ésser/ser.

Variants

• ets

Miscel·lània

• Anagrames: se ^(revers), sé

Vegeu també

• És (PI3), Atles Lingüístic del Domini Català
• Ets (PI2), Atles Lingüístic del Domini Català

Català antic

Verb

és

1. tercera persona singular (él, eyl, ell) del present d'indicatiu de esser

Francès mitjà

• Etimologia: De en i les.

Contracció

és

1. als

Hongarès

• Pronúncia ^(AFI): /ˈeːʃ/
• Rimes: -eːʃ ^ⓘ
• Etimologia: De l'arcaic e ‎(‘això, aquest’). Cognat de is ‎(‘també, fins i tot, de nou’).

Conjunció

és

1. i

Sinònims

• s, meg, illetve, valamint

Derivats

• éspedig
• és tsai.

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al dict.com sobre és