-ès

Potser volíeu: es, es-, ES, Es, eŝ, ès, és, -és

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈɛs/
	balear /ˈəs/, /ˈɛs/
Occidental:	/ˈes/

• Etimologia: Del llatí -ēnsis. Com a nom de lloc és una extensió del gentilici, en estil curialesc del baix llatí de la cort de Barcelona, usat com a topònim o rodalia, després com a comarca per calc dels patrimonials Vallès i Penedès.

Sufix

-ès m. ‎(gentilici, femení -esa)

1. Forma adjectius amb el significat de relatiu o pertanyent a.
2. Forma substantius amb el significat de natural o habitant de.

Variants

• -és (valencià)

Relacionats

• -à, -ívol, -er, -enc, -esc, -í, -ista

Derivats

Mots en català amb sufix -ès

Sufix

-ès m. ‎(nom propi)

1. Forma noms de lloc amb el significat de comarca o rodalia de.

Vegeu també

• Obres de referència: DNV, GDLC