-er

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: er, er-, ER, Er


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: /ˈe/
Occidental: nord-occidental /ˈe/, valencià /ˈeɾ/
  • Etimologia: Del llatí -arius.

Sufix[modifica]

-er m. ‎(nominal)

  1. Forma sufixada que significa ofici relacionat amb.
    fusta + -er → fuster

Relacionats[modifica]

Derivats[modifica]

Sufix[modifica]

-er m. ‎(adjectival, femení -era)

  1. Forma sufixada que, aplicada a un substantiu, significa procedència o origen.
    Brasil + -er → brasiler
  2. Forma sufixada que, aplicada a un verb, significa propensió o aptitud.
    cridar + -er → cridaner

Relacionats[modifica]

Vegeu també[modifica]


Anglès
[modifica]

  • Etimologia: [1-4] Del protogermànic *-ārijaz («agent»), possiblement un prèstec del llatí -arius.

[5] Del protogermànic *warjaz («defensor, resident»).

Sufix[modifica]

-er

  1. El qui fa
    Ex.: read ‎(«llegir») + -erreader ‎(«lector»)
  2. ofici, -ista
    Ex.: trumpet ‎(«trompeta») + -ertrumpeter ‎(«trompetista»)
    astronomy ‎(«astronomia») + -erastronomer ‎(«astrònom»)
  3. Pertanyent a un grup numerat
    Ex.: forty-nine ‎(«49») + -erfortyniner ‎(«membre de l'equip de futbol anomenat San Francisco 49»)
  4. afeccionat a, amant de
    Ex.: tooner ‎(«afeccionat als dibuixos animats»)
  5. resident, habitant
    Ex.: New Yorker ‎(«de Nova York»)
  6. més
    Ex.: often ‎(«sovint») + -eroftener ‎(«més sovint»)
  7. diminutiu
    Ex.: splint ‎(«tauló, tros de fusta») + -ersplinter ‎(«estella»)


Danès
[modifica]

  • Pronúncia:
  • Etimologia: Del nòrdic antic -ari.

Sufix[modifica]

-er c. ‎(nominal)

  1. Ofici relacionat amb.
    bagebager

Derivats[modifica]