-er

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: er, er-, ER, Er


Català
[modifica]

Oriental: /ˈe/
Occidental: nord-occidental /ˈe/, valencià /ˈeɾ/
  • Etimologia: Del llatí -arius.

Sufix[modifica]

-er m. ‎(nominal)

  1. Forma sufixada que significa ofici relacionat amb.
    fusta + -er → fuster

Relacionats[modifica]

Derivats[modifica]

Sufix[modifica]

-er m. ‎(adjectival, femení -era)

  1. Forma sufixada que, aplicada a un substantiu, significa procedència o origen.
    Brasil + -er → brasiler
  2. Forma sufixada que, aplicada a un verb, significa propensió o aptitud.
    cridar + -er → cridaner

Relacionats[modifica]

Vegeu també[modifica]


Anglès
[modifica]

  • Etimologia: [1] Del protogermànic *-ārijaz ‎(«agent»). Sovint considerat un manlleu del llatí -arius. [2] Del protogermànic *warjaz ‎(«defensor, resident»).

Sufix[modifica]

-er

  1. El qui fa
    read ‎(«llegir») → reader ‎(«lector»)
  2. ofici, -ista
    trumpet ‎(«trompeta») → trumpeter ‎(«trompetista»)
  3. Col·lectiu d’un numeral
    forty-nine ‎(«quaranta-nou») → fortyniner ‎(«membre de l'equip de futbol anomenat San Francisco 49»)
  4. afeccionat a, amant de
    toon ‎(«dibuixos animats») → tooner ‎(«afeccionat als dibuixos animats»)
  5. més (comparatiu)
    often ‎(«sovint») → oftener ‎(«més sovint»)
  6. diminutiu
    splint ‎(«tauló, tros de fusta») → splinter ‎(«estella»)

Sufix[modifica]

-er

  1. resident, habitant
    New York ‎(«Nova York») → New Yorker ‎(«novaiorquès»)

Derivats[modifica]


Danès
[modifica]

  • Pronúncia:
  • Etimologia: Del nòrdic antic -ari.

Sufix[modifica]

-er c. ‎(nominal)

  1. Ofici relacionat amb.
    bagebager

Derivats[modifica]