-er
Salta a la navegació
Salta a la cerca
Català[modifica]
- Pronúncia(i):
- Oriental: /ˈe/
- Occidental: nord-occidental /ˈe/, valencià /ˈeɾ/
Sufix[modifica]
-er m. (nominal)
Relacionats[modifica]
Derivats[modifica]
Sufix[modifica]
-er m. (adjectival, femení -era)
- Aplicat a un substantiu, forma adjectius amb el significat «procedència o origen».
- Aplicat a un verb, forma adjectius amb el significat «propensió o aptitud».
Relacionats[modifica]
Vegeu també[modifica]
Anglès[modifica]
- Etimologia: [1] Del protogermànic *-ārijaz («agent»). Sovint considerat un manlleu del llatí -arius. [2] Del protogermànic *warjaz («defensor, resident»).
Sufix[modifica]
-er
- El qui fa
- ofici, -ista
- Col·lectiu d’un numeral
- forty-nine («quaranta-nou») → fortyniner («membre de l'equip de futbol anomenat San Francisco 49»)
- afeccionat a, amant de
- més (comparatiu)
- diminutiu
Sufix[modifica]
-er
- resident, habitant
- New York («Nova York») → New Yorker («novaiorquès»)
Derivats[modifica]
Danès[modifica]
- Pronúncia:
- Etimologia: Del nòrdic antic -ari.
Sufix[modifica]
-er c. (nominal)