-er

Català

• Pronúncia:

Oriental: /ˈe/

Occidental: nord-occ. /ˈe/, val. /ˈeɾ/

• Etimologia: Del llatí -arius.

Sufix

-er m. ‎(nominal)

1. Ofici relacionat amb.

   fusta → fuster

Relacionats

• (ofici): -aire, -ista

Derivats

► Mots en català amb sufix -er

Sufix

-er m. ‎(adjectival, femení -era)

1. Aplicat a un substantiu, procedència o origen.

   Brasil → brasiler, fronter → fronterer

2. Aplicat a un verb, propensió o aptitud

   cridar → cridaner

Relacionats

• (procedència): -às, -ès, -ívol, -enc, -esc, -í, -ista
• (propensió): -dís, -dor

Referències

• Per a més informació vegeu: DNV, GDLC