amant

Català

• Pronúncia:

Oriental: central /əˈman/, balear /əˈmant/, /əˈman/

Occidental: nord-occidental /aˈman/, valencià /aˈmant/, /aˈman/

• Rimes: -ant
• Homòfon: hemant
• Etimologia: Del verb amar.
• Anagrames: manat, manta

Nom

a·mant m. f. ‎(plural amants)

1. Persona que ama o estima, que té el sentiment de l'amor.
2. Persona amb qui es té una relació extramatrimonial.

   es va veure amb el seu amant

Sinònims

• afeccionat, amic, partidari
• amiga

Traduccions

Persona que ama

• Alemany: Liebhaber ^(de)
• Anglès: lover ^(en)
• Basc: maitale ^(eu), amorante ^(eu)
• Castellà: amante ^(es) m.
• Francès: amant ^(fr)
• Hindi: साजन ^(hi) m.

• Italià: amante ^(it)
• Portuguès: amante ^(pt)
• Romanès: amant ^(ro) m.

Relació extramatrimonial

• Anglès: lover ^(en)
• Basc: maitale ^(eu), amorante ^(eu)
• Gallec: amante ^(gl) m. f.

• Hindi: साजन ^(hi) m.
• Tahitià: vahine ^(ty) fa'aturi

Adjectiu

a·mant inv. ‎(plural amants)

1. Persona a qui agrada molt una cosa.

   és amant de les flors

Verb

a·mant

1. Gerundi del verb amar

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Vegeu el Diccionari de sinònims OpenThesaurus-Softcatalà: amant

Català medieval

Verb

amant

1. gerundi de amar

Francès

• Pronúncia: /a.mɑ̃/

  àudio (França)

• Etimologia: a aquesta paraula li falta l'etimologia. Podeu ajudar el Viccionari incorporant-la.

Nom

amant m. ‎(plural amants, femení amante)

1. amant (persona que estima).

Romanès

Nom

amant m. ‎(plural amanți, femení amantă)

Declinació
Cas	Singular		Plural
Indefinit
Nom. acc.	un	amant	niște	amanți
Gen. dat.	unui	amant	unor	amanți
Definit
Nom. acc.	amantul		amanții
Gen. dat.	amantului		amanților
Vocatiu	amantule amante		amanților

1. amant