amant

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: central /əˈman/, balear /əˈmant/, /əˈman/

Occidental: nord-occidental /aˈman/, valencià /aˈmant/, /aˈman/

• Rimes: -ant
• Homòfon: hemant
• Etimologia: [1] Del verb amar.
• Etimologia: [2, nàutica] Del grec antic ἱμᾰ́ντος ‎(himántos), genitiu de ἱμᾰ́ς ‎(himás, «corretja, corda»), segle XIII.

Nom

amant m. f. ‎(plural amants)

1. Persona que ama o estima, que té el sentiment de l'amor.
2. Persona amb qui es té una relació extramatrimonial.

   Es va veure amb el seu amant.

Sinònims

• afeccionat, amic, partidari
• amiga

Traduccions

Persona que ama

• Alemany: Liebhaber ^(de), Geliebter ^(de) m., Geliebte ^(de) f.
• Anglès: lover ^(en)
• Àrab: عَاشِق‎ ^(ar) m.
• Armeni: սիրահար ^(hy) ‎(sirahar)
• Basc: maitale ^(eu), amorante ^(eu)
• Búlgar: любо́вник ^(bg) m., любо́вница ^(bg) f.
• Castellà: amante ^(es) m.
• Coreà: 애인 ^(ko) ‎(aein)
• Danès: elsker ^(da) c., elskerinde ^(da) c.
• Eslovac: milenec ^(sk) m., milenka ^(sk) f.
• Eslovè: ljubimec ^(sl) m.
• Esperanto: amanto ^(eo) m., amantino ^(eo) f.
• Finès: rakastaja ^(fi)
• Francès: amant ^(fr), amoureux ^(fr) m., amoureuse ^(fr) f.
• Friülà: amant ^(fur)
• Gal·lès: cariad ^(cy) m. f.
• Georgià: შეყვარებული ^(ka) ‎(xekvarèbuli)
• Grec: εραστής ^(el) m. ‎(erastís), ερωμένη ^(el) f. ‎(eromeni)
• Hindi: साजन ^(hi) m., प्रेमी ^(hi) m., प्रेमिका ^(hi) f.
• Italià: amante ^(it)

• Japonès: 恋人 ^(ja)
• Kazakh: ашына ^(kk) ‎(aşına/aixina)
• Llatí: amans ^(la) m. f.
• Macedoni: љубовник ^(mk) m.
• Neerlandès: minnaar ^(nl) m., minnares ^(nl) f.
• Noruec: elsker ^(no) m.
• Portuguès: amante ^(pt)
• Romanès: amant ^(ro) m., amantă ^(ro) f., iubit ^(ro) m., iubită ^(ro) f.
• Serbocroat: љубавник ^(sh), ljubavnik ^(sh) m., љубавница ^(sh), ljubavnica ^(sh) f.
• Suec: älskare ^(sv) c., älskarinna ^(sv) f.
• Tadjik: ошиқ ^(tg)
• Tai: คู่รัก ^(th)
• Telugu: ప్రియుడు ^(te)
• Turc: âşık ^(tr)
• Txec: milenec ^(cs) m., milenka ^(cs) f.
• Ucraïnès: коха́нок ^(uk) m. ‎(kokhànok)
• Urdú: عاشق‎ ^(ur) m.
• Vietnamita: người yêu ^(vi)
• Xinès: 戀人 ^(zh) ‎(恋人, liànrén)

Relació extramatrimonial

• Anglès: lover ^(en)
• Basc: maitale ^(eu), amorante ^(eu)
• Gallec: amante ^(gl) m. f.

• Hindi: साजन ^(hi) m.
• Tahitià: vahine ^(ty) fa'aturi

Adjectiu

amant inv. ‎(plural amants)

1. Que li agrada molt una cosa.

   És amant de les flors.

Verb

amant

1. Gerundi del verb amar

Nom

amant m. ‎(plural amants)

1. (nàutica) enflonc
2. (nàutica) Cable maniobrat per gigre que serveix per a hissar pesos.

Traduccions

Cable per a hissar pesos

• Castellà: amante ^(es) m.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·mant (2)
• Anagrames: manat, manta

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: amant

Català antic

Verb

amant

1. gerundi de amar

Francès

• Pronúncia: /a.mɑ̃/

  àudio (França)

• Etimologia: Del verb amer, forma antiga de aimer.

Nom

amant m. ‎(plural amants, femení amante)

1. amant

Romanès

Nom

amant m. ‎(plural amanți, femení amantă)

Declinació
Cas	Singular		Plural
Indefinit
Nom. acc.	un	amant	niște	amanți
Gen. dat.	unui	amant	unor	amanți
Definit
Nom. acc.	amantul		amanții
Gen. dat.	amantului		amanților
Vocatiu	amantule amante		amanților

1. amant