amant

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Oriental: central /əˈman/, balear /əˈmant/, /əˈman/
Occidental: nord-occidental /aˈman/, valencià /aˈmant/, /aˈman/

Nom[modifica]

amant m. f. ‎(plural amants)

  1. Persona que ama o estima, que té el sentiment de l'amor.
  2. Persona amb qui es té una relació extramatrimonial.
    Es va veure amb el seu amant.

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Adjectiu[modifica]

amant inv. ‎(plural amants)

  1. Que li agrada molt una cosa.
    És amant de les flors.

Verb[modifica]

amant

  1. Gerundi del verb amar

Nom[modifica]

amant m. ‎(plural amants)

  1. (nàutica) enflonc
  2. (nàutica) Cable maniobrat per gigre que serveix per a hissar pesos.

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]

  • Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
  • Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: amant


Català antic
[modifica]

Verb[modifica]

amant

  1. gerundi de amar


Francès
[modifica]

  • Pronúncia: /a.mɑ̃/
    àudio (França)
  • Etimologia: Del verb amer, forma antiga de aimer.

Nom[modifica]

amant m. ‎(plural amants, femení amante)

  1. amant


Romanès
[modifica]

Nom[modifica]

amant m. ‎(plural amanți, femení amantă)

  1. amant

Declinació[modifica]

Singular Plural
Indefinit Definit Indefinit Definit
Nominatiu-acusatiu (un) amant amantul (niște) amanți amanții
Genitiu-datiu (unui) amant amantului (unor) amanți amanților
Vocatiu amantule, amante amanților