amant

Català

• Pronúncia:

Oriental: central /əˈman/, balear /əˈmant/, /əˈman/

Occidental: nord-occidental /aˈman/, valencià /aˈmant/, /aˈman/

• Rimes: -ant
• Homòfon: hemant
• Etimologia: Del verb amar.
• Anagrames: manat, manta

Nom

a·mant m. f. ‎(plural amants)

1. Persona que ama o estima, que té el sentiment de l'amor.
2. Persona amb qui es té una relació extramatrimonial.

   es va veure amb el seu amant

Sinònims

• afeccionat, amic, partidari
• amiga

Traduccions

Persona que ama

• Alemany: Liebhaber ^(de), Geliebter ^(de) m., Geliebte ^(de) f.
• Anglès: lover ^(en)
• Àrab: عَاشِق‎ ^(ar) m.
• Armeni: սիրահար ^(hy) ‎(sirahar)
• Basc: maitale ^(eu), amorante ^(eu)
• Búlgar: любо́вник ^(bg) m., любо́вница ^(bg) f.
• Castellà: amante ^(es) m.
• Coreà: 애인 ^(ko)
• Danès: elsker ^(da) c., elskerinde ^(da) c.
• Eslovac: milenec ^(sk) m., milenka ^(sk) f.
• Eslovè: ljubimec ^(sl) m.
• Esperanto: amanto ^(eo) m., amantino ^(eo) f.
• Finès: rakastaja ^(fi)
• Francès: amant ^(fr), amoureux ^(fr) m., amoureuse ^(fr) f.
• Friülà: amant ^(fur)
• Gal·lès: cariad ^(cy) m. f.
• Georgià: შეყვარებული ^(ka) ‎(xekvarèbuli)
• Grec: εραστής ^(el) m. ‎(erastís), ερωμένη ^(el) f. ‎(eromeni)
• Hindi: साजन ^(hi) m., प्रेमी ^(hi) m., प्रेमिका ^(hi) f.
• Italià: amante ^(it)

• Japonès: 恋人 ^(ja)
• Kazakh: ашына ^(kk) ‎(aşına/aixina)
• Llatí: amans ^(la) m. f.
• Macedoni: љубовник ^(mk) m.
• Neerlandès: minnaar ^(nl) m., minnares ^(nl) f.
• Noruec: elsker ^(no) m.
• Portuguès: amante ^(pt)
• Romanès: amant ^(ro) m., amantă ^(ro) f., iubit ^(ro) m., iubită ^(ro) f.
• Serbocroat: љубавник ^(sh), ljubavnik ^(sh) m., љубавница ^(sh), ljubavnica ^(sh) f.
• Suec: älskare ^(sv) c., älskarinna ^(sv) f.
• Tadjik: ошиқ ^(tg)
• Tai: คู่รัก ^(th)
• Telugu: ప్రియుడు ^(te)
• Turc: âşık ^(tr)
• Txec: milenec ^(cs) m., milenka ^(cs) f.
• Ucraïnès: коха́нок ^(uk) m. ‎(kokhànok)
• Urdú: عاشق‎ ^(ur) m.
• Vietnamita: người yêu ^(vi)
• Xinès: 戀人 ^(zh) ‎(恋人, liànrén)

Relació extramatrimonial

• Anglès: lover ^(en)
• Basc: maitale ^(eu), amorante ^(eu)
• Gallec: amante ^(gl) m. f.

• Hindi: साजन ^(hi) m.
• Tahitià: vahine ^(ty) fa'aturi

Adjectiu

a·mant inv. ‎(plural amants)

1. Persona a qui agrada molt una cosa.

   és amant de les flors

Verb

a·mant

1. Gerundi del verb amar

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: amant

Català medieval

Verb

amant

1. gerundi de amar

Francès

• Pronúncia: /a.mɑ̃/

  àudio (França)

• Etimologia: Del verb amer, forma antiga de aimer.

Nom

amant m. ‎(plural amants, femení amante)

1. amant

Romanès

Nom

amant m. ‎(plural amanți, femení amantă)

Declinació
Cas	Singular		Plural
Indefinit
Nom. acc.	un	amant	niște	amanți
Gen. dat.	unui	amant	unor	amanți
Definit
Nom. acc.	amantul		amanții
Gen. dat.	amantului		amanților
Vocatiu	amantule amante		amanților

1. amant