amant

Català

• Pronúncia:

Oriental: centr. /əˈman/, bal. /əˈmant/

Occidental: nord-occ. /aˈman/, val. /aˈmant/

• Rimes: -ant
• Etimologia: a aquesta paraula li falta l'etimologia. Podeu ajudar el Viccionari incorporant-la.
• Anagrames: manat, manta

Nom

a·mant m. f. ‎(plural amants)

1. Persona que ama o estima, que té el sentiment de l'amor.
2. Persona amb qui es té una relació extramatrimonial.

   es va veure amb el seu amant

Sinònims

• afeccionat, amic, partidari.
• amiga.

Traduccions

    Persona que ama

Alemany: Liebhaber (de) Anglès: lover (en) Basc: maitale (eu), amorante (eu) Castellà: amante (es) m. Francès: amant (fr) Hindi: साजन (hi) m.

Italià: amante (it) Portuguès: amante (pt) Romanès: amant (ro) m.

    Relació extramatrimonial

Basc: maitale (eu), amorante (eu) Hindi: साजन (hi) m.

Tahitià: vahine (ty) fa'aturi

Adjectiu

a·mant inv. ‎(plural amants)

1. Persona a qui agrada molt una cosa.

   és amant de les flors

Referències

• Per a més informació vegeu: DIEC, GDLC, Optimot
• Vegeu els sinònims a OpenThesaurus-ca sobre amant

Francès

• Pronúncia: /a.mɑ̃/

  àudio (França)

• Etimologia: a aquesta paraula li falta l'etimologia. Podeu ajudar el Viccionari incorporant-la.

Nom

amant m. ‎(plural amants, femení amante)

1. amant (persona que estima).

Romanès

Nom

amant m. ‎(plural amanți, femení amantă)

Declinació
Cas	Singular		Plural
Indefinit
Nom. acc.	un	amant	niște	amanți
Gen. dat.	unui	amant	unor	amanți
Definit
Nom. acc.	amantul		amanții
Gen. dat.	amantului		amanților
Vocatiu	amantule amante		amanților

1. amant