amant

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: central /əˈman/, balear /əˈmant/, /əˈman/

Occidental: nord-occidental /aˈman/, valencià /aˈmant/, /aˈman/

• Rimes: -ant
• Homòfon: hemant
• Etimologia: [1] Del verb amar.
• Etimologia: [2, nàutica] Del grec antic ἱμᾰ́ντος ‎(himántos), genitiu de ἱμᾰ́ς ‎(himás, «corretja, corda»), segle XIII.

Nom

amant m. f. ‎(plural amants)

1. Persona que ama o estima, que té el sentiment de l'amor.
2. Persona amb qui es té una relació extramatrimonial.

   Es va veure amb el seu amant.

Sinònims

• afeccionat, amic, partidari
• amiga

Traduccions

Persona que ama

• Alemany: Liebhaber ^(de), Geliebter ^(de) m., Geliebte ^(de) f.
• Anglès: lover ^(en)
• Àrab: عَاشِق‎ ^(ar) m.
• Armeni: սիրահար ^(hy) ‎(sirahar)
• Basc: maitale ^(eu), amorante ^(eu)
• Búlgar: любо́вник ^(bg) m., любо́вница ^(bg) f.
• Castellà: amante ^(es) m.
• Coreà: 애인 ^(ko) ‎(aein)
• Danès: elsker ^(da) c., elskerinde ^(da) c.
• Eslovac: milenec ^(sk) m., milenka ^(sk) f.
• Eslovè: ljubimec ^(sl) m.
• Esperanto: amanto ^(eo) m., amantino ^(eo) f.
• Finès: rakastaja ^(fi)
• Francès: amant ^(fr), amoureux ^(fr) m., amoureuse ^(fr) f.
• Friülà: amant ^(fur)
• Gal·lès: cariad ^(cy) m. f.
• Georgià: შეყვარებული ^(ka) ‎(xekvarèbuli)
• Grec: εραστής ^(el) m. ‎(erastís), ερωμένη ^(el) f. ‎(eromeni)
• Hindi: साजन ^(hi) m., प्रेमी ^(hi) m., प्रेमिका ^(hi) f.
• Italià: amante ^(it)

• Japonès: 恋人 ^(ja)
• Kazakh: ашына ^(kk) ‎(aşına/aixina)
• Llatí: amans ^(la) m. f.
• Macedoni: љубовник ^(mk) m.
• Neerlandès: minnaar ^(nl) m., minnares ^(nl) f.
• Noruec: elsker ^(no) m.
• Portuguès: amante ^(pt)
• Romanès: amant ^(ro) m., amantă ^(ro) f., iubit ^(ro) m., iubită ^(ro) f.
• Serbocroat: љубавник ^(sh), ljubavnik ^(sh) m., љубавница ^(sh), ljubavnica ^(sh) f.
• Suec: älskare ^(sv) c., älskarinna ^(sv) f.
• Tadjik: ошиқ ^(tg)
• Tai: คู่รัก ^(th)
• Telugu: ప్రియుడు ^(te)
• Turc: âşık ^(tr)
• Txec: milenec ^(cs) m., milenka ^(cs) f.
• Ucraïnès: коха́нок ^(uk) m. ‎(kokhànok)
• Urdú: عاشق‎ ^(ur) m.
• Vietnamita: người yêu ^(vi)
• Xinès: 戀人 ^(zh) ‎(恋人, liànrén)

Relació extramatrimonial

• Anglès: lover ^(en)
• Basc: maitale ^(eu), amorante ^(eu)
• Gallec: amante ^(gl) m. f.

• Hindi: साजन ^(hi) m.
• Tahitià: vahine ^(ty) fa'aturi

Adjectiu

amant inv. ‎(plural amants)

1. Que li agrada molt una cosa.

   És amant de les flors.

Verb

amant

1. Gerundi del verb amar

Nom

amant m. ‎(plural amants)

1. (nàutica) enflonc
2. (nàutica) Cable maniobrat per gigre que serveix per a hissar pesos.

Traduccions

Cable per a hissar pesos

• Castellà: amante ^(es) m.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·mant (2)
• Anagrames: manat, manta

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: amant

Català antic

Verb

amant

1. gerundi de amar

Francès

• Pronúncia: /a.mɑ̃/

  àudio (França)

• Etimologia: Del verb amer, forma antiga de aimer.

Nom

amant m. ‎(plural amants, femení amante)

1. amant

Romanès

Nom

amant m. ‎(plural amanți, femení amantă)

1. amant

Declinació

	Singular			Plural
	Indefinit		Definit	Indefinit		Definit
Nominatiu-acusatiu	(un)	amant	amantul	(niște)	amanți	amanții
Genitiu-datiu	(unui)	amant	amantului	(unor)	amanți	amanților
Vocatiu		amantule, amante			amanților