amiga

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: amigà


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: central /əˈmi.ɣə/, balear /əˈmi.ʝə/, /əˈmi.ɣə/
Occidental: /aˈmi.ɣa/
  • Etimologia: Del llatí amīca amb sonorització intervocàlica no produïda en el masculí.
  • Anagrames: agamí, màgia

Nom[modifica]

a·mi·ga f. ‎(plural amigues)

  1. forma femenina de amic

Adjectiu[modifica]

a·mi·ga f. ‎(plural amigues)

  1. forma femenina de amic

Verb[modifica]

a·mi·ga

  1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de amigar
  2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb amigar


Castellà
[modifica]

  • Pronúncia:
Peninsular: \aˈmi.ɣa\
Americà: alt /aˈmi.ɡa/, baix \aˈmi.ɣa\

Nom[modifica]

a·mi·ga f. ‎(plural amigas)

  1. forma femenina de amigo

Adjectiu[modifica]

a·mi·ga f. ‎(plural amigas)

  1. forma femenina de amigo


Occità
[modifica]

Nom[modifica]

amiga f. ‎(plural amigas o amigues [aranès])

  1. forma femenina de amic