amiga

Potser volíeu: amigà

Català

• Pronúncia:

Oriental: central /əˈmi.ɣə/, balear /əˈmi.ʝə/, /əˈmi.ɣə/

Occidental: /aˈmi.ɣa/

• Rimes: -iɡa

• Etimologia: Del llatí amīca amb sonorització intervocàlica no produïda en el masculí.
• Anagrames: agamí, màgia

Nom

a·mi·ga f. ‎(plural amigues)

1. forma femenina de amic

Adjectiu

a·mi·ga f. ‎(plural amigues)

1. forma femenina de amic

Verb

a·mi·ga

1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de amigar
2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb amigar

Castellà

• Pronúncia:

Peninsular: \aˈmi.ɣa\

Americà: alt /aˈmi.ɡa/, baix \aˈmi.ɣa\

Nom

a·mi·ga f. ‎(plural amigas)

1. forma femenina de amigo

Adjectiu

a·mi·ga f. ‎(plural amigas)

1. forma femenina de amigo

Occità

Nom

amiga f. ‎(plural amigas o amigues [aranès])

1. forma femenina de amic