màgia

Potser volíeu: magia

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: /ˈma.ʒi.ə/^ⓘ

Occidental: nord-occidental /ˈma.ʒi.a/, valencià /ˈma.d͡ʒi.a/

• Etimologia: Del llatí magia, segle XVII, del grec antic μαγεία ‎(mageía).

Nom

màgia f. ‎(plural màgies)

1. Fet sobrenatural, no explicable científicament, que vol modificar el curs normal dels esdeveniments.
2. truc
3. Encant, èxtasi, fascinació.
4. Art de sorprendre o de fer coses que altres no entenen.

Sinònims

• il·lusió, truc.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: magic ^(en)
• Àrab: سِحْر‎ ^(ar) m.
• Basc: magia ^(eu)
• Búlgar: ма́гия ^(bg) f. ‎(màguia)
• Castellà: magia ^(es) f.
• Danès: magi ^(da)
• Eslovac: mágia ^(sk) f., kúzlo ^(sk) n.
• Eslovè: čarovnija ^(sl) f., magija ^(sl) f.
• Estonià: maagia ^(et)
• Francès: magie ^(fr) f.
• Friülà: magìe ^(fur) f.
• Gallec: maxia ^(gl) f.
• Gal·lès: hud ^(cy) m.
• Grec: μαγεία ^(el) f. ‎(magia)
• Grec antic: μαγεία ^(grc) f. ‎(mageía)
• Irlandès: draíocht ^(ga) f.

• Islandès: galdur ^(is)
• Italià: magia ^(it) f.
• Japonès: 魔術 ^(ja)
• Llatí: magia ^(la) f., veneficium ^(la) n.
• Neerlandès: toverij ^(nl)
• Noruec: magi ^(no) m.
• Occità: magia ^(oc) f.
• Polonès: magia ^(pl) f., czary ^(pl)
• Portuguès: magia ^(pt) f., mágica ^(pt) f.
• Romanès: magie ^(ro) f.
• Rus: волшебство́ ^(ru) n. ‎(volxebstvó), ма́гия ^(ru) f. ‎(màguia)
• Serbocroat: чаролија ^(sh), магија ^(sh), čarolija ^(sh), magija ^(sh)
• Suahili: ndumba ^(sw)
• Txec: kouzla ^(cs) n., magie ^(cs) f.
• Xinès: 魔術 ^(zh) ‎(魔术, móshù)

Miscel·lània

• Síl·labes: mà·gi·a (3)
• Anagrames: agamí, amiga, amigà