cridaner

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Oriental: /kɾi.ðəˈne/
Occidental: nord-occidental /kɾi.ðaˈne/, valencià /kɾi.ðaˈneɾ/

Adjectiu[modifica]

cri·da·ner m. ‎(femení cridanera, plural masculí cridaners, plural femení cridaneres)

  1. Que crida molt.
    Perquè en Jeroni podia ésser certament un descregut i un cridaner i un renegaire, però les estimava de cor aquelles dones.[1]
  2. Que és molt vistós.
    El verd clar és molt cridaner.

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]

  1. Joaquín Ruyra, La parada, 1919