cridaner

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  /kɾi.ðəˈne/
Occidental:  nord-occidental /kɾi.ðaˈne/, valencià /kɾi.ðaˈneɾ/

Adjectiu[modifica]

cridaner m. ‎(femení cridanera, plural masculí cridaners, plural femení cridaneres)

  1. Que crida molt.
    Perquè en Jeroni podia ésser certament un descregut i un cridaner i un renegaire, però les estimava de cor aquelles dones.[1]
  2. Que és molt vistós.
    El verd clar és molt cridaner.

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: cri·da·ner (3)
  • Anagrama: cridaren

Vegeu també[modifica]

  1. Joaquín Ruyra, La parada, 1919