Vés al contingut

joli

De Viccionari

Català

[modifica]
  • Pronúncia(i): oriental /ˈʒɔ.ɫi/, occidental /ˈd͡ʒɔ.ɫi/
  • Rimes: -ɔli
  • Etimologia: De l'occità antic jòli, del francès antic joli ‎(«balanceig alegre, joliu»).

Adjectiu

[modifica]

joli inv. inv.

  1. Usat només en la locució en joli.

Derivats

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: jo·li (2)

Vegeu també

[modifica]

Francès

[modifica]
  • Pronúncia: /ʒɔ.li/
  • Etimologia: Del francès antic jolif, de procedència tradicionalment atribuïda al nòrdic antic jôl ‎(«festa de mig hivern»), tot i que alguns autors com Antoine-Paulin Pihan troben que és un calc de l'àrab جلي ‎(jaly, «brillant, polit»).[1]

Adjectiu

[modifica]

joli m. ‎(femení jolie, plural masculí jolis, plural femení jolies)

  1. joliu, bonic
    «Et puis il y a Tanya. Elle est jolie Tanya. Pas crédible ni talentueuse mais jolie. Et en peau de bête. Tout le temps. Et puis parfois elle est nue.» (Palplathune, Tanya et les animaux de la jungle : Avis sur Sheena, reine de la jungle, 2011)
    I llavors està la Tanya. És bonica la Tanya. No és creïble ni talentosa, però agraciada. I amb pell de bèstia. Tot el temps. I després, tal volta apareix nua.
  2. agradable, bonic
    Dire de jolies choses
    Dir coses agradables
  3. bo, bonic (dit amb ironia)
    Il vient de faire là quelque chose de joli.
    N'ha fet una de bona!

Sinònims

[modifica]

joli m. ‎(plural jolis)

  1. agradabilitat, atractiu, cridaner a la vista
    Le beau est au-dessus du joli.
    La bellesa està a sota d'allò que és cridaner.

Vegeu també

[modifica]
  1. Antoine-Paulin Pihan, Glossaire des mots français tirés de l'arabe, du persan et du turc, 1866, p. 219