joli

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Francès
[modifica]

  • Pronúncia: /ʒɔ.li/
  • Etimologia: Del francès antic jolif, de procedència tradicionalment atribuïda al nòrdic antic jôl ‎(«festa de mig hivern»), tot i que alguns autors com Antoine-Paulin Pihan troben que és un calc de l'àrab جلي ‎(jaly, «brillant, polit»).[1]

Adjectiu[modifica]

joli m. ‎(femení jolie, plural masculí jolis, plural femení jolies)

  1. joliu, bonic
    Et puis il y a Tanya. Elle est jolie Tanya. Pas crédible ni talentueuse mais jolie. Et en peau de bête. Tout le temps. Et puis parfois elle est nue.[2]—«I llavors està la Tanya. És bonica la Tanya. No és creïble ni talentosa, però agraciada. I amb pell de bèstia. Tot el temps. I després, tal volta apareix nua.»
  2. agradable, bonic
    Dire de jolies choses—«Dir coses agradables»
  3. bo, bonic (dit amb ironia)
    Il vient de faire là quelque chose de joli.—«N'ha fet una de bona!»

Sinònims[modifica]

Nom[modifica]

joli m. ‎(plural jolis)

  1. agradabilitat, atractiu, cridaner a la vista
    Le beau est au-dessus du joli.—«La bellesa està a sota d'allò que és cridaner.»

Referències[modifica]

  1. Antoine-Paulin Pihan, Glossaire des mots français tirés de l'arabe, du persan et du turc, 1866, p. 219
  2. Palplathune, Tanya et les animaux de la jungle : Avis sur Sheena, reine de la jungle, 2011