joliu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ʒuˈɫiw/
	balear /ʒoˈɫiw/, /ʒuˈɫiw/
Occidental:	/d͡ʒoˈɫiw/

• Rimes: -iw
• Etimologia: De l'occità antic joliu, segle XIV, del francès antic jolif (modern joli), del nòrdic antic jól ‎(‘festa del solstici d’hivern’).

Adjectiu

joliu m. ‎(femení joliua, plural masculí jolius, plural femení joliues)

1. (antic, poètic) Grat, agradable per la seva bellesa.

   «La seva geniva floria de sang / verge i desvestida – joliu dolençant» (Joan-Salvat Papasseit, Blanca bruna)

Traduccions

Traduccions

• Castellà: bonito ^(es)
• Francès: joli ^(fr)

Miscel·lània

• Síl·labes: jo·liu (2)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot