joliu

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Oriental: /ʒuˈɫiw/
Occidental: nord-occidental /d͡ʒoˈɫiw/, valencià /d͡ʒoˈɫiw/, /d͡ʒuˈɫiw/
  • Rimes: -iw
  • Etimologia: De l'occità antic joliu, segle XIV, del francès antic jolif, modern joli, del nòrdic antic jôl ‎(«festa de mig hivern»).

Adjectiu[modifica]

joliu m. ‎(femení joliua, plural masculí jolius, plural femení joliues)

  1. (antic, poètic) Grat, agradable per la seva bellesa.
    «[...] la seva geniva floria de sang / verge i desvestida – joliu dolençant» (Joan-Salvat Papasseit, Blanca bruna)

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: jo·liu (2)

Vegeu també[modifica]