Vés al contingut

mans

De Viccionari
Potser volíeu: MANS

Català

[modifica]
  • Pronúncia(i): /ˈmans/
  • Rimes: -ans
  • Homòfon: mants
  • Etimologia: Del llatí vulgar *mansus, segle XIV, del clàssic mansuetus.

Adjectiu

[modifica]

mans m. ‎(femení mansa, plural masculí mansos, plural femení manses)

  1. Referit als animals, dòcil, domesticat.

Variants

[modifica]

Derivats

[modifica]

Traduccions

[modifica]

mans f. pl.

  1. Forma plural de .
  2. (futbol) Falta intencionada consistent a tocar la pilota amb el braç o la mà.
  3. (argot casteller) Casteller de la pinya que es posiciona darrere (o en el cas d'un pilar, també davant) del baix per a aguantar el segon amb els braços (primeres mans, mans per darrere o per davant) o un casteller que es posiciona en la pinya darrere del primeres mans (segones, etc. mans).
  4. (argot casteller) Qualsevol casteller de la pinya que fa força amb les seves mans, incloent les mans (com definit anteriorment), les agulles, els laterals i els vents.

Traduccions

[modifica]

Vegeu també

[modifica]

Català antic

[modifica]

mans

  1. forma plural de man

Anglès

[modifica]

Verb

[modifica]

mans

  1. tercera persona del singular (he, she, it) del present de man

Gallec

[modifica]
  • Pronúncia: /maŋs/

mans f. pl.

  1. forma plural de man

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: 1

Occità

[modifica]
  • Pronúncia(i): /ˈmas/

mans f. pl.

  1. forma plural de man