vent

Català

• Pronúncia:

Oriental: central /ˈben/, balear /ˈvent/, /ˈven/

Occidental: nord-occidental /ˈben/, valencià /ˈvent/, /ˈben/

• Rimes: -ent
• Homòfon: ben
• Etimologia: Del llatí ventus, el qual ve de l'arrel indoeuropea we, segle XIV.

Nom

vent m. ‎(plural vents)

1. Moviment de l'aire en relació amb la superfície terrestre.
2. (argot casteller) Casteller de la pinya que es col·loca entre els laterals.

Derivats

    Termes derivats

als quatre vents esventegar vent ageostròfic vent anabàtic vent antitríptic vent catabàtic vent ciclostròfic vent del gradient vent dominant vent en alçada vent eulerià vent fluix vent fluixet vent fort

vent fresc vent fresquet vent geostròfic vent ionosfèric vent isal·lobàric vent local vent moderat vent tèrmic vent variable ventada o venteguera ventejar ventolejar ventolina

Sinònims

• aire

Traduccions

Traduccions: vent

• Alemany: Wind ^(de) m.
• Anglès: wind ^(en)
• Basc: haize ^(eu)
• Castellà: viento ^(es) m.
• Danès: vind ^(da) c.
• Eslovac: vietor ^(sk) m.
• Eslovè: veter ^(sl) m.
• Esperanto: vento ^(eo)
• Grec: άνεμος ^(el) m.
• Feroès: vindur ^(fo) m.

• Francès: vent ^(fr) m.
• Islandès: vindur ^(is) m.
• Italià: vento ^(it) m.
• Llengua de signes catalana: AIRE ^(csc) (suau), VENT ^(csc) (fort)
• Occità: vent ^(oc) m.
• Polonès: wiatr ^(pl) m.
• Portuguès: vento ^(pt) m.
• Rus: ветер ^(ru) m. ‎(veter)
• Tahitià: mata'i ^(ty)
• Turc: rüzgâr ^(tr)

Verb

vent

1. (balear, alguerès) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de ventar

Vegeu també

• Vent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Vegeu el Diccionari de sinònims OpenThesaurus-Softcatalà: vent

Anglès

Nom

vent ‎(plural vents)

1. bufador, respirall
2. vàlvula
3. desfogament

Verb

vent ‎(3a persona singular present vents, gerundi venting, passat i participi vented)

1. emetre
2. desfogar

Francès

Nom

vent m. ‎(plural vents)

1. vent

Derivats

    Termes derivats

aux quatre vents