vent

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: central /ˈben/, balear /ˈvent/, /ˈven/
Occidental: nord-occidental /ˈben/, valencià /ˈvent/, /ˈben/
  • Rimes: -ent
  • Homòfon: ben
  • Etimologia: Del llatí ventus, el qual ve de l'arrel indoeuropea we, segle XIV.

Nom[modifica]

vent m. ‎(plural vents)

  1. Moviment de l'aire en relació amb la superfície terrestre.
  2. (argot casteller) Casteller de la pinya que es col·loca entre els laterals, sostenint la cama dreta d'un segon i la cama esquerra d'un altre (primer vent) o darrere del primer vent (segon, etc. vent).

Derivats[modifica]


Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Verb[modifica]

vent

  1. (balear, alguerès) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de ventar

Vegeu també[modifica]

  • Vent a la Wikipedia-logo-v2.svg Viquipèdia
  • Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
  • Vegeu el Diccionari de sinònims OpenThesaurus-Softcatalà: vent


Anglès
[modifica]

Nom[modifica]

vent ‎(plural vents)

  1. bufador, respirall
  2. vàlvula
  3. desfogament

Verb[modifica]

vent ‎(3a persona singular present vents, gerundi venting, passat i participi vented)

  1. emetre
  2. desfogar


Francès
[modifica]

Nom[modifica]

vent m. ‎(plural vents)

  1. vent

Derivats[modifica]


Vegeu també[modifica]