vent

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: central /ˈben/, balear /ˈvent/, /ˈven/
Occidental: nord-occidental /ˈben/, valencià /ˈvent/, /ˈben/
  • Rimes: -ent
  • Homòfon: ben
  • Etimologia: Del llatí ventus, el qual ve de l'arrel indoeuropea we, segle XIV.

Nom[modifica]

vent m. ‎(plural vents)

  1. Moviment de l'aire en relació amb la superfície terrestre.
  2. (argot casteller) Casteller de la pinya que es col·loca entre els laterals.

Derivats[modifica]


Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Verb[modifica]

vent

  1. (balear, alguerès) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de ventar

Vegeu també[modifica]

  • Vent a la Wikipedia-logo-v2.svg Viquipèdia
  • Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
  • Vegeu el Diccionari de sinònims OpenThesaurus-Softcatalà: vent


Anglès
[modifica]

Nom[modifica]

vent ‎(plural vents)

  1. bufador, respirall
  2. vàlvula
  3. desfogament

Verb[modifica]

vent ‎(3a persona singular present vents, gerundi venting, passat i participi vented)

  1. emetre
  2. desfogar


Francès
[modifica]

Nom[modifica]

vent m. ‎(plural vents)

  1. vent

Derivats[modifica]


Vegeu també[modifica]