vent

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈben/ⓘ
	balear /ˈvent/, /ˈven/
Occidental:	nord-occidental /ˈben/
	valencià /ˈvent/, /ˈben/

• Rimes: -ent
• Homòfon: ben
• Etimologia: Del llatí ventus, de l'arrel indoeuropea *we, segle XIV.

Nom

vent m. ‎(plural vents)

1. (normalment incomptable) Moviment de l'aire en relació amb la superfície terrestre.
2. (argot casteller) Casteller de la pinya que es col·loca entre els laterals, sostenint la cama dreta d'un segon i la cama esquerra d'un altre (primer vent) o darrere del primer vent (segon, etc. vent).

Sinònims

• aire
• (casteller) dau, mà-i-mà

Derivats

• als quatre vents
• esventegar
• vent ageostròfic
• vent anabàtic
• vent antitríptic
• vent catabàtic
• vent ciclostròfic
• vent del gradient
• vent dominant
• vent en alçada
• vent eulerià
• vent fluix
• vent fluixet
• vent fort
• vent fresc
• vent fresquet
• vent geostròfic
• vent ionosfèric
• vent isal·lobàric
• vent local
• vent moderat
• vent tèrmic
• vent variable
• ventada o venteguera
• ventejar
• ventolejar
• ventolina

Traduccions

Traduccions

• Afrikaans: wind ^(af)
• Aimara: saxra ^(ay)
• Albanès: erë ^(sq) f.
• Alemany: Wind ^(de) m.
• Anglès: wind ^(en)
• Àrab: رِيح ^(ar) f.
• Armeni: քամի ^(hy) ‎(kamí)
• Assamès: বতাহ ^(as)
• Asturià: vientu ^(ast) m.
• Àzeri: külək ^(az)
• Baixkir: ел ^(ba)
• Balutxi: گوات ^(bal)
• Basc: haize ^(eu)
• Belarús: ве́цер ^(be) m. ‎(vétser)
• Bengalí: বায়ু ^(bn)
• Bretó: avel ^(br)
• Búlgar: вя́тър ^(bg) m. ‎(viàtar)
• Castellà: viento ^(es) m.
• Cebuà: hangin ^(ceb)
• Coreà: 바람 ^(ko) ‎(baram)
• Còrnic: awel ^(kw)
• Cors: ventu ^(co)
• Danès: vind ^(da) c.
• Eslovac: vietor ^(sk) m.
• Eslovè: veter ^(sl) m.
• Esperanto: vento ^(eo)
• Estonià: tuul ^(et)
• Feroès: vindur ^(fo) m.
• Finès: tuuli ^(fi) m.
• Francès: vent ^(fr) m.
• Friülà: vint ^(fur)
• Gaèlic escocès: gaoth ^(gd) f.
• Gagaús: lüzgär ^(gag)
• Gallec: vento ^(gl) m.
• Gal·lès: awel ^(cy) f.
• Georgià: ქარი ^(ka) ‎(kari)
• Grec: άνεμος ^(el) m. ‎(ànemos)
• Grec antic: ἄνεμος ^(grc) m. ‎(ánemos)
• Groenlandès: anori ^(kl)
• Guaraní: yvytu ^(gn)
• Gujarati: પવન ^(gu)
• Haussa: iska ^(ha)
• Hawaià: makani ^(haw)
• Hebreu: רוּחַ ^(he) m.
• Hindi: हवा ^(hi) f.
• Hongarès: szél ^(hu)
• Ídix: ווינט ^(yi) m.
• Ido: vento ^(io)
• Irlandès: gaoth ^(ga) f.
• Islandès: vindur ^(is) m.
• Italià: vento ^(it) m.
• Japonès: 風 ^(ja)
• Javanès: angin ^(jv)
• Kazakh: жел ^(kk) ‎(jel)
• Khmer: ខ្យល់ ^(km)
• Kirguís: жел ^(ky) ‎(djel)
• Laosià: ລົມ ^(lo)
• Letó: vējš ^(lv) m.
• Lituà: vėjas ^(lt)
• Llatí: ventus ^(la) m.
• Llengua de signes catalana: AIRE ^(csc) (suau), VENT ^(csc) (fort)
• Luxemburguès: Wand ^(lb)
• Macedoni: ветер ^(mk) m.
• Malaiàlam: കാറ്റ് ^(ml)
• Manx: geay ^(gv)
• Maori: hau ^(mi)
• Mapudungu: kurruf ^(arn)
• Marathi: वारा ^(mr)
• Moksa: варма ^(mdf)
• Mongol: салхи ^(mn)
• Nàhuatl: ehecatl ^(nah)
• Navaho: níłchʼi ^(nv)
• Neerlandès: wind ^(nl) m.
• Nepalès: हावा ^(ne)
• Noruec: vind ^(no) m.
• Occità: vent ^(oc) m.
• Osseta: дымгӕ ^(os) m.
• Paixtu: باد ^(ps)
• Persa: باد ^(fa)
• Polonès: wiatr ^(pl) m.
• Portuguès: vento ^(pt) m.
• Quítxua: wayra ^(qu)
• Rapanui: tokerau ^(rap)
• Retoromànic: vent ^(rm) m.
• Romanès: vânt ^(ro) n.
• Rus: ветер ^(ru) m. ‎(veter)
• Samoà: matagi ^(sm)
• Sard: bentu ^(sc)
• Sicilià: ventu ^(scn) m.
• Singalès: හුළඟ ^(si)
• Suahili: upepo ^(sw)
• Suec: vind ^(sv) c.
• Tadjik: бод ^(tg)
• Tagal: hangin ^(tl)
• Tahitià: mata'i ^(ty)
• Tai: ลม ^(th)
• Tàmil: காற்று ^(ta)
• Tàtar: җил ^(tt)
• Telugu: పవనము ^(te)
• Tibetà: རླུང ^(bo)
• Turc: rüzgâr ^(tr)
• Turcman: ýel ^(tk)
• Txec: vítr ^(cs) m.
• Ucraïnès: ві́тер ^(uk) m. ‎(víter)
• Udmurt: тӧл ^(udm)
• Uigur: شامال ^(ug)
• Urdú: ہوا ^(ur) f.
• Uzbek: shamol ^(uz)
• Való: vint ^(wa)
• Vènet: vent ^(vec)
• Vietnamita: gió ^(vi)
• Vòtic: tuuli ^(vot)
• Wolof: ngelaw ^(wo)
• Xhosa: umoya ^(xh)
• Zhuang: rumz ^(za)
• Zulú: umoya ^(zu)

Verb

vent

1. (balear, alguerès) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de ventar.

Miscel·lània

• Síl·labes: 1

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Atles Lingüístic del Domini Català
• Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: vent

Anglès

Nom

vent ‎(plural vents)

1. bufador, respirall
2. vàlvula
3. desfogament

Verb

vent ‎(3a persona singular present vents, gerundi venting, passat i participi vented)

1. emetre
2. desfogar

Francès

Nom

vent m. ‎(plural vents)

1. vent

Derivats

Termes derivats

aux quatre vents

Occità

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈben/

Nom

vent m. ‎(plural vents)

1. vent