avel

Romaní

• Etimologia: Del sànscrit आपयति ‎(āpayati).

Verb

avel

1. venir
2. escaure, correspondre
3. ésser, esdevenir (en subjuntiu i futur)

Sinònims

• (ésser) si, ovel
• (esdevenir) ovel, inklĕl, kèrdol

Descendents

• Caló català: velar ‎(bəlá), villelar ‎(biljəlá)
• Caló espanyol: abiyar ‎(abijár), biyelar ‎(bijelár)

Vegeu també

• Cizmich, Perseo; Adiego, Ignasi-Xavier. Rromani ćhib - Diccionari romaní-català / català-romaní. Círculo Rojo, 2022. ISBN 978-84-1155-225-7.