escaure

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: escauré


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /əsˈkaw.ɾə/, occidental /esˈkaw.ɾe/
Informal: nord-occidental /asˈkaw.ɾe/

Verb[modifica]

escaure intr., pron. ‎(pronominal escaure's)

  1. Encaixar dins les previsions, anar bé.
    «La vigília de la Mare de Déu no li esqueia perquè havia de preparar-se per l'endemà.» (Josep Massot i Muntaner, Memòries de missions de recerca, 1996)
    «Davant d'aquesta resolució, l'administrador de Josepa Falguera va declarar que la seva clienta no hi estava conforme i que la sentència no s'esqueia a la seva jerarquia i reputació.» (Dolors Sanahuja i Torres, Soledad Bengoechea, Les Dones i la història al Baix Llobregat, 2002)
  2. Anar bé, combinar, ajustar-se físicament o bé atenent a raons estètiques.
    «La Marina amb faldilla de godets i la torera de mitja màniga de lli color crema, combinada amb la brusa de setí marró que li esqueia (Roser Guix, Pa amb vi i sucre, 2013)
  3. (pronominal) Estar en un lloc concret de manera casual, trobar-s'hi.
    «Quirísof s'esqueia a ésser absent en un vilatge.» (Xenofont, L'expedició dels deu mil)
    «S'esqueia a taula sopant amb els magistrats.» (Plutarc, Vides paral·leles)
  4. (pronominal) Una cosa, succeir en una ocasió, en una data.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: escaic, escau, escaiem

Sinònims[modifica]

Compostos i expressions[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]