succeir

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: /suk.səˈi/
Occidental: nord-occidental /suk.seˈi/, valencià /suk.seˈiɾ/

Verb[modifica]

suc·ce·ir intr.

  1. (intransitiu) Ocórrer, tenir lloc, esdevenir.
  2. (intransitiu o transitiu) Substituir a un altre ocupant un càrrec, funció, possessió.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: succeeixo, succeeix, succeïm

Notes[modifica]

Tradicionalment intransitiu, l'ús és variable en el sentit de substituir:

«Felip VI succeeix al seu pare en el tron.»
«Felip VI succeeix el seu pare en el tron.»

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]