ocórrer

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  central /uˈko.rə/
balear /oˈko.rə/, /uˈko.rə/
Occidental:  nord-occidental /oˈko.re/, valencià /oˈko.reɾ/

Verb[modifica]

ocórrer intr.

  1. Esdevenir-se, succeir casualment.
  2. Escaure’s en un mateix dia una festa amb una altra.
  3. Venir de sobte al pensament.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: ocorro, ocorre, ocorrem
Vocal rizotònica: /o/

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: o·cór·rer (3)
  • Anagrama: recorro

Vegeu també[modifica]

  • Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
  • Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana. Editorial Salvat, 1910. Tom 2
  • Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: ocórrer