ocórrer

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: central /uˈko.rə/, balear /oˈko.rə/, /uˈko.rə/

Occidental: nord-occidental /oˈko.re/, valencià /oˈko.reɾ/

• Rimes: -ore(ɾ)
• Etimologia: Del llatí occurrerre, segle XIV.

Verb

ocórrer intr.

1. Esdevenir-se, succeir casualment.
2. Escaure’s en un mateix dia una festa amb una altra.
3. Venir de sobte al pensament.

Conjugació

Segona conjugació irregular

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	ocórrer			haver ocorregut
gerundi	ocorrent			havent ocorregut
participi	ocorregut, ocorreguda, ocorreguts, ocorregudes
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	ocorro	ocorres	ocorre	ocorrem	ocorreu	ocorren
	ocórrec						val
	ocorri						sept
	ocorr	ocorrs	ocorr				bal
imperfet	ocorria	ocorries	ocorria	ocorríem	ocorríeu	ocorrien
passat simple	ocorreguí	ocorregueres	ocorregué	ocorreguérem	ocorregéreu	ocorregueren
futur	ocorreré	ocorreràs	ocorrerà	ocorrerem	ocorrereu	ocorreran
condicional	ocorreria	ocorreries	ocorreria	ocorreríem	ocorreríeu	ocorrerien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	ocorri	ocorris	ocorri	ocorrem	ocorreu	ocorrin
				ocorregem	ocorregeu
	ocórrega	ocórregues	ocórrega			ocórreguen	occ
imperfet	ocorregués	ocorreguessis	ocorregués	ocorreguéssim	ocorreguéssiu	ocorreguessin
		ocorreguesses		ocorreguéssem	ocorreguésseu	ocorreguessen
	ocorreguera	ocorregueres	ocorreguera	ocorreguérem	ocorreguéreu	ocorregueren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	ocorre	ocorri	ocorrem	ocorreu	ocorrin
	–			ocorreguem
	–	ocorr					bal
	–		ocórrega			ocórregen	occ

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet	ocorriva	ocorrives	ocorriva	ocorrívem	ocorríveu	ocorriven	n-occ
				ocorrívom	ocorrívou		n-occ
	ocorreva	ocorreves	ocorreva	ocorrévem	ocorréveu	ocorreven	n-occ
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present		ocorros	ocorro				n-occ
imperfet	ocorrés	ocorresses	ocorrés	ocorréssem	ocorrésseu	ocorressen	centr, n-occ, sept
	ocorrera	ocorreres	ocorrera	ocorrérem	ocorréreu	ocorreren	val

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	...ocorregut
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	...ocórrer
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	...ocorregut
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	...ocorregut
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	...ocorregut
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	...ocorregut
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	...ocórrer
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	...ocorregut
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	...ocorregut
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	...ocorregut
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: ocorro, ocorre, ocorrem
Vocal rizotònica: /o/

Sinònims

• passar, succeir
• topar

Traduccions

Esdevenir-se

• Anglès: happen ^(en), occur ^(en)
• Castellà: ocurrir ^(es)

• Francès: arriver ^(fr)

Miscel·lània

• Síl·labes: o·cór·rer (3)
• Anagrama: recorro

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana. Editorial Salvat, 1910. Tom 2
• Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: ocórrer