escunçar-se

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /əs.kunˈsar.sə/
	balear /əs.kunˈsaɾ.sə/, /əs.kun.sərˈsə/
Occidental:	/es.kunˈsaɾ.se/

• Rimes: -aɾse
• Etimologia: Del prefix es- i el llatí *comptiare, de comptus ‎(‘arreglat, elegant’). Compareu amb acunçar.

Verb

escunçar-se pron.

1. (pallarès, ribagorçà) Coincidir, trobar-se, esdevenir-se.

   «Es preguntava per què mai no s'escunçaven amb la germana.» (Maria Barbal, Càmfora, 1993)

Conjugació

Primera conjugació regular, amb alternança consonàntica en el radical

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	escunçar-se			haver-se escunçat
gerundi	escunçant-se			havent-se escunçat
participi	escunçat, escunçada, escunçats, escunçades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	m'escunço	t'escunces	s'escunça	ens escuncem	us escunceu	s'escuncen
imperfet	m'escunçava	t'escunçaves	s'escunçava	ens escunçàvem	us escunçàveu	s'escunçaven
passat simple	m'escuncí	t'escunçares	s'escunçà	ens escunçàrem	us escunçàreu	s'escunçaren
futur	m'escunçaré	t'escunçaràs	s'escunçarà	ens escunçarem	us escunçareu	s'escunçaran
condicional	m'escunçaria	t'escunçaries	s'escunçaria	ens escunçaríem	us escunçaríeu	s'escunçarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	m'escunce	t'escunces	s'escunce	ens escuncem	us escunceu	s'escuncen	occ
imperfet	m'escuncés		s'escuncés
		t'escuncesses		ens escuncéssem	us escuncésseu	s'escuncessen
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	escunça't			escunceu-vos
	–		escunce's	escuncem-nos		escuncen-se	occ

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	m'he	t'has	s'ha	ens hem	us heu	s'han	... escunçat
				ens havem	us haveu
passat perifràstic	em vaig	et vas	es va	ens vam	us vau	es van	... escunçar
		et vares		ens vàrem	us vàreu	es varen
plusquamperfet	m'havia	t'havies	s'havia	ens havíem	us havíeu	s'havien	... escunçat
passat anterior o perifràstic	m'haguí	t'hagueres	s'hagué	ens haguérem	us haguéreu	s'hagueren	... escunçat
	em vaig haver	et vas haver	es va haver	ens vam haver	us vau haver	es van haver
		et vares haver		ens vàrem haver	us vàreu haver	es varen haver
futur perfet	m'hauré	t'hauràs	s'haurà	ens haurem	us haureu	s'hauran	... escunçat
condicional perfet	m'hauria	t'hauries	s'hauria	ens hauríem	us hauríeu	s'haurien	... escunçat
	m'haguera	t'hagueres	s'haguera	ens haguérem	us haguéreu	s'hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	em vagi	et vagis	es vagi	ens vàgim	us vàgiu	es vagin	... escunçar
	em vaja	et vages	es vaja	ens vàgem	us vàgeu	es vagen
perfet	m'hagi	t'hagis	s'hagi	ens hàgim	us hàgiu	s'hagin	... escunçat
	m'haja	t'hages	s'haja	ens hàgem	us hàgeu	s'hagen
plusquamperfet	m'hagués	t'haguessis	s'hagués	ens haguéssim	us haguéssiu	s'haguessin	... escunçat
		t'haguesses		ens haguéssem	us haguésseu	s'haguessen
	m'haguera	t'hagueres	s'haguera	ens haguérem	us haguéreu	s'hagueren
passat anterior perifràstic	em vagi haver	et vagis haver	es vagi haver	ens vàgim haver	us vàgiu haver	es vagin haver	... escunçat
	em vaja haver	et vages haver	es vaja haver	ens vàgem haver	us vàgeu haver	es vagen haver

Paradigmes de flexió: m'escunço, s'escunça, ens escuncem

Derivats

• escunç

Miscel·lània

• Síl·labes: es·cun·çar·se (4)
• Anagrames: acurcessen, escurçanes

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB