dòcil

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈdɔ.siɫ/
• Etimologia: Del llatí docilis, segle XV.

Adjectiu

dòcil inv. ‎(plural dòcils)

1. Que accepta les normes.
2. Que accepta ser guiat.

Relacionats

• docilitat

Antònims

• indòcil
• rebel
• esquerp, salvatge

Sinònims

• submís, pacífic
• tranquil, mansoi

Derivats

• dòcilment

Traduccions

1. Que accepta les normes.

• Alemany: folgsam ^(de)
• Anglès: docile ^(en)
• Castellà: dócil ^(es)

• Francès: docile ^(fr)
• Italià: docile ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: dò·cil (2)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB