mona

Català

• Pronúncia: oriental /ˈmo.nə/, occidental /ˈmo.na/
• Rimes: -ona
• Etimologia:

[1] De l’antic *mamona, de maimona, femení de maimó, de l'àrab ميمون ‎(maimûn, literalment «feliç») per l’Aràbia Feliç ‎(«Iemen»).

[2] Del llatí mŭnda ‎(«safata guarnida amb pastes que s'oferien a la deessa Ceres»), plural neutre de mundus, o bé de l'àrab antic *mūna («provisions de boca»).

• Anagrames: mano, Oman

Nom

mo·na f. ‎(plural mones)

1. Primat del gènere dels cercopitecs.
2. (col·loquial) borratxera
3. Joc de cartes consistent en fer parelles de cartes del mateix valor que els jugadors es van prenent els uns als altres successivament.
   1. Carta desaparellada al joc de la mona.
   2. Jugador que perd el joc de la mona
4. Petita nansa feta de xarxa

Sinònims

• simi, mico

Compostos i expressions

• fer la mona = fer el ridícul

Traduccions

Primat

• Alemany: Affe ^(de)
• Anglès: monkey ^(en), ape ^(en)
• Castellà: mono ^(es), mona ^(es)

• Francès: singe ^(fr)
• Italià: scimmia ^(it)

Nom

mo·na f. ‎(plural mones)

1. Tortell decorat amb ous durs, que es menja tradicionalment per Pasqua Florida.

Relacionats

• pa socarrat, tonya

Traduccions

Tortell de Pasqua

• Alemany: Osterkuchen ^(de)
• Anglès: Easter cake ^(en)
• Castellà: mona ^(es)

• Francès: gâteau de Pâques ^(fr)
• Italià: ciambella pasquale ^(it)

Vegeu també

• Mona a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot

Castellà

• Pronúncia: /ˈmo.na/

Nom

mo·na f. ‎(plural monas)

1. forma femenina de mono
2. mona [de Pascua]
3. (col·loquial) mona, borratxera