ridícul

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia: /riˈði.kuɫ/
  • Etimologia: Del llatí ridicǔlus, format a partir del verb rīdere ‎(«riure») i el sufix cǔlus ‎(«instrument»), és a dir, «allò que fa riure», segle XVII.

Adjectiu[modifica]

ri·dí·cul m. ‎(femení ridícula, plural masculí ridículs, plural femení ridícules)

  1. Que fa que altres se'n riguin per vergonyós, fora de lloc o per diferent.
    Em pensava que era carnestoltes i he sortit al carrer disfressada de ballarina. Resulta que és el cap de setmana que ve, quin ridícul!
  2. Escàs, de poca estima.
    El tall de pastís que has fet és ridícul.

Derivats[modifica]

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]