ridícul

Català

• Pronúncia: /riˈði.kuɫ/
• Etimologia: Del llatí ridicǔlus, format a partir del verb rīdere ‎(«riure») i el sufix cǔlus ‎(«instrument»), és a dir, «allò que fa riure».

Adjectiu

ri·dí·cul m. ‎(femení ridícula, plural masculí ridículs, plural femení ridícules)

1. Que fa que altres se'n riguin per vergonyós, fora de lloc o per diferent.
2. Escàs, de poca estima. Ex.:"El tall de pastís que has fet és ridícul".

Derivats

• ridiculitzar

Sinònims

• absurd, grotesc, estúpid
• escàs

Traduccions

que fa que altres se'n riguin

• Anglès: ridiculous ^(en)
• Castellà: ridículo ^(es)

• Francès: ridicule ^(fr)
• Italià: ridicolo ^(it)

escàs, de poca estima

• Castellà: ridículo ^(es)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot