ridícul
Salta a la navegació
Salta a la cerca
Català[modifica]
- Pronúncia: /riˈði.kuɫ/
- Etimologia: Del llatí ridicǔlus, format a partir del verb rīdere («riure») i el sufix cǔlus («instrument»), és a dir, «allò que fa riure», segle XVII.
Adjectiu[modifica]
ri·dí·cul m. (femení ridícula, plural masculí ridículs, plural femení ridícules)
- Que fa que altres se'n riguin per vergonyós, fora de lloc o per diferent.
- Em pensava que era carnestoltes i he sortit al carrer disfressada de ballarina. Resulta que és el cap de setmana que ve, quin ridícul!
- Escàs, de poca estima.
- El tall de pastís que has fet és ridícul.
Derivats[modifica]
Sinònims[modifica]
Traduccions[modifica]
que fa que altres se'n riguin