mundus

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Llatí
[modifica]

Nom: De l'etrusc 𐌌𐌖𐌈|(muθ, «pou, inframón»)
Adjectiu: De l'arrel indoeuropea *mh₂nd- («guarnir»)

Nom[modifica]

mundus m. ‎(genitiu mundī)

2a declinació -us, -ī
Cas Singular Plural
Nominatiu mundus mundī
Vocatiu munde mundī
Acusatiu mundum mundōs
Genitiu mundī mundōrum
Datiu mundō mundīs
Ablatiu mundō mundīs
  1. Clot on els romans enterraven un grapat de terra del seu lloc d'origen quan fundaven una nova ciutat.[1]
  2. inframón, univers invertit.[2][3][4]
  3. Primer magatzem de gra de la ciutat de Roma.[5]
  4. Humanitat
  5. Decoració, guarniment, ornament

Adjectiu[modifica]

mundus m., munda f., mundum n. ‎(comparatiu mundior, superlatiu mundissimus)

  1. guarnit, decorat

Declinació[modifica]

Primera i segona declinació, -us, -a, -um.

Cas Singular Plural
Masculí Femení Neutre Masculí Femení Neutre
Nominatiu mundus munda mundum mundī mundae munda
Vocatiu munde munda mundum mundī mundae munda
Acusatiu mundum mundam mundum mundōs mundās munda
Genitiu mundī mundae mundī mundōrum mundārum mundōrum
Datiu mundō mundae mundō mundīs
Ablatiu mundō mundā mundō mundīs


Vegeu també[modifica]

  1. Plutarc. "Vides paral·leles: Romulus", 11.
  2. W. Warde Fowler. "Mundus Patet". Journal of Roman Studies, nº2, 1912, 25–26, 35–36.
  3. Macrobi,"Commentarius ex Cicerone in Somnium Scipionis" 1.16.18
  4. Sext Pompeu Fest,"De Verborum Significatione" 261 L2
  5. W. Warde Fowler. "Mundus Patet". ed. Journal of Roman Studies, nº2, 1912, 25–33.