mico

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: central /ˈmi.ku/, balear /ˈmi.ko/, /ˈmi.ku/

Occidental: /ˈmi.ko/

• Rimes: -iko

Àudio: occidental

(fitxer)

• Etimologia: Del castellà mico, principi del segle XIX.

Nom

mico m. ‎(plural micos)

1. Simi de cua llarga i prènsil.
2. (popular) simi, mona
3. (col·loquial, metafòric) Algú que fa ximpleries, especialment quan són bromes per a fer riure.

Compostos i expressions

• colló de mico
• fer el mico
• mico filós

Traduccions

Simi de cua llarga

• Anglès: monkey ^(en)
• Basc: tximino ^(eu)
• Castellà: mico ^(es)
• Eslovac: opica ^(sk) f.
• Eslovè: opica ^(sl) f.
• Finès: apina ^(fi)
• Francès: singe ^(fr)
• Gallec: mono ^(gl) m.
• Gal·lès: mwnci ^(cy) m.
• Guaraní: ka'i ^(gn)
• Hebreu: קוֹף‎ ^(he) m.
• Irlandès: moncaí ^(ga) m.
• Islandès: api ^(is) m.
• Italià: micco ^(it), scimmia ^(it) f.

• Japonès: 猿 ^(ja)
• Llatí: simia ^(la) m. f., simius ^(la) m.
• Neerlandès: aap ^(nl) m.
• Occità: monin ^(oc) m., monard ^(oc) m.
• Portuguès: mono ^(pt) m., macaco ^(pt) m.
• Quítxua: k'usillu ^(qu)
• Romanès: maimuță ^(ro) f.
• Sànscrit: वानर ^(sa) m.
• Sard: moninca ^(sc)
• Suahili: tumbili ^(sw)
• Suec: apa ^(sv) c.
• Turc: maymun ^(tr)
• Txec: opičák ^(cs) m.
• Xinès: 猴子 ^(zh) ‎(hóuzǐ)

Miscel·lània

• Síl·labes: mi·co (2)
• Anagrama: Comí

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot