mico
Salta a la navegació
Salta a la cerca
Català[modifica]
- Pronúncia(i):
- Oriental: central /ˈmi.ku/, balear /ˈmi.ko/, /ˈmi.ku/
- Occidental: /ˈmi.ko/
- Rimes: -iko
|
(fitxer) |
- Etimologia: Del castellà mico, principi del segle XIX.
Nom[modifica]
mico m. (plural micos)
- Simi de cua llarga i prènsil.
- (popular) simi, mona
- (col·loquial, metafòric) Algú que fa ximpleries, especialment quan són bromes per a fer riure.
Compostos i expressions[modifica]
Traduccions[modifica]
Simi de cua llarga
|
|
Miscel·lània[modifica]
- Síl·labes: mi·co (2)
- Anagrama: Comí
Vegeu també[modifica]
- Article corresponent a la
Viquipèdia
- Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot