carta

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: CARTA


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /ˈkar.tə/, occidental /ˈkaɾ.ta/
  • Rimes: -aɾta
  • Àudio: català oriental
(fitxer)
  • Etimologia: Del llatí charta ‎(«paper»), del grec antic χάρτης ‎(khártēs, «tros de papir preparat per escriure-hi»), segle XIII.

Nom[modifica]

carta f. ‎(plural cartes)

  1. Document escrit per comunicar-se amb una altra persona que s'envia per correu.
  2. (jocs) Cadascuna de les peces de cartolina que componen una baralla de joc, amb un valor i un pal.
  3. Llista escrit de tots els plats que ofereix restaurant.
  4. (en plural) Estri endevinatori, propi del tarot.

Compostos i expressions[modifica]

  • Carta municipal: Document amb les ordenances amb què es regeix un ajuntament.
  • Carta provincial
  • Carta partida
  • Carta de treball
  • Carta olímpica
  • Carta constitucional: Llei primera a partir de la qual se'n redacten totes les altres d'un estat.
  • Carta de crèdit
  • Carta de franquícia
  • Carta de gràcia: Document del contracte de compravenda en què el el venedor es reserva el dret a tornar a adquirir la cosa venuda.
  • Carta d'elector
  • Carta bomba
  • Carta pastoral: Escrit d'un bisbe adreçat a la seva congregació.
  • Òptica: Carta de colors
  • Carta arqueològica: Inventari detallat de jaciments arqueològics.
  • Astrologia: Carta astral
  • Astronomia: Carta celeste
  • Jugar amb cartes marcades = fer trampa
  • No ensenyar les cartes = reservar-se informació
  • Tenir carta blanca = tenir via lliure, tenir permís per a fer qualsevol cosa.

Derivats[modifica]

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]